Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 7 de juliol de 2014

DRETS CIVILS ALS ESTATS UNITS

El dia 2 de juliol de 1964, fa exactament 50 anys de la promulgació de la llei dels Drets Civils als EU, que va prohibir la discriminació racial a les escoles, transports públics, hospitals, bancs de sang, accés a l'habitatge, cementiris, etc... També a reconèixer el dret a votar dels negres.
 
Tot va començar quan la modista Montgomerey Rosa Park, l'any 1955 es va negar a cedir el seu seient de l'autobús a un blanc, com obligava la llei. A partir de llavors es va protestar fins aprovar la llei, "CAP OBRER NEGRE NI CAP CRIADA VA ANAR A TREBALLAR AMB AUTOBÚS"
 
MARTIN LUTHER KING VA DIR:
 
Estem cansats d'estar segregats i humiliats, no tenim altre alternativa que protestar.
 
PREGUNTEM-NOS, què passa avui a casa:  
 
Qui ens creiem que som els "blancs" per discriminar altres races? 
Algú ens va preguntar on volíem néixer?
La terra és de tots, amb les diferents races i cultures.
Fa pensar però, perquè hi ha tantes varietats de colors de pell?
La mainada d'avui des dels primers anys d'escola, ja estan acostumats a la diversitat.
El problema són els comentaris que escolten de la família, pares, avis...
Fins quan els adults no aprendrem a acceptar i conviure la diversitat?
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari