Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 20 de juliol del 2014

MÉS PENSAMENTS

  • No confiïs del que et diu mentides i no menteixis als qui confien en tu.
  • La professió de mestre és la base de totes les altres professions. 
  • Educar la ment sense educar el cor, no és educar.
  • Hi ha més FAM al món per manca d'amor, que per manca de PA.
  • La felicitat no és un destí, sinó l'actitud en que viatgem per la vida.
  • Ningú sap el que té, fins que ho perd.
  • El destí posa moltes persones a la nostra vida, però sols els millors es queden.
  • Un fill el portem 9 mesos al ventre, 3 anys a coll i tota una vida al COR.
  • L'educació no canvia el món, el que si canvia són les persones que han de canviar el món.
  • El matí és la part més bonica del dia, Déu ens diu: aixeca't et regalo una nova oportunitat de vida.
  • Una persona no envelleix per les arrugues a la pell, sinó quan se li arruguen els somnis i les esperances.
  • Els objectes són fets per a servir i les persones per estimar. El món no ho fa bé, fem servir les persones i estimem els objectes.
  • Saps perquè el parabrises dels cotxes és més gran que el retrovisor? Perquè el camí que tenim al davant és més important que el que deixem enrere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada