Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 21 de juliol de 2014

TEMA 300 DEL MEU BLOC

Qui m'ho havia de dir, el vaig obrir fa dos anys i mig, estic contenta, he tingut més de 5.000 visites i així espero anirà seguint. Penso que estic acomplint el meu objectiu: despertar sentiments i com bé diu el nom del bloc, fer reflexionar.
 
Avui parlaré de llavors, abans però, us recomano llegir el tema PETITES LLAVORS de l'etiqueta COM SÓC, dia 6 de febrer del 2012. Tot seguit el tema d'avui és un complement:
 
--He comprat unes llavors, les he sembrat, primer són petitones, insignificants, així que floreixin, serà un plaer contemplar el meu jardí. Igual passa amb les coses petites de la vida, pensem que no tenen importància, ens sembla que hem de fer grans coses. A la vida el més important són les llavors, res se'ns dóna madur, tot s'ha de sembrar, brotar i fer créixer. Tot el que avui és gran, un dia va ser una llavor, per això ens cal sembrar llavors en els nostres cors.
 
Si observem, veurem que els sembradors per arribar a tots els solcs de la terra, les escampen amb les mans obertes, també nosaltres hem de tenir mans obertes, generoses, capaces d'omplir tots els solcs de la vida amb noves possibilitats.
 
Les llavors parlen de temps d'espera, sense presses, les presses són dolentes també en els nostres cors. A la vida el problema no són les llavors, sinó la terra en que cauen, hi ha cors endurits, incapaços d'obrir-se, alguns tenen masses cars, espines, ferides, perjudicis que ofeguen l'amor, ens oblidem de mirar quins són els obstacles perquè la llavor no doni fruit. Sovint el què fem és culpar, acusar als altres abans de mirar com és la terra del nostre cor.
 
PENSEM-HI i procurem sembrar, ara se m'acut, que aquestes meves reflexions potser en podríem dir petites llavors.

Cap comentari:

Publica un comentari