Qui m'ho havia de dir, el vaig obrir fa dos anys i mig, estic contenta, he tingut més de 5.000 visites i així espero anirà seguint. Penso que estic acomplint el meu objectiu: despertar sentiments i com bé diu el nom del bloc, fer reflexionar.
Avui parlaré de llavors, abans però, us recomano llegir el tema PETITES LLAVORS de l'etiqueta COM SÓC, dia 6 de febrer del 2012. Tot seguit el tema d'avui és un complement:
--He comprat unes llavors, les he sembrat, primer són petitones, insignificants, així que floreixin, serà un plaer contemplar el meu jardí. Igual passa amb les coses petites de la vida, pensem que no tenen importància, ens sembla que hem de fer grans coses. A la vida el més important són les llavors, res se'ns dóna madur, tot s'ha de sembrar, brotar i fer créixer. Tot el que avui és gran, un dia va ser una llavor, per això ens cal sembrar llavors en els nostres cors.
Si observem, veurem que els sembradors per arribar a tots els solcs de la terra, les escampen amb les mans obertes, també nosaltres hem de tenir mans obertes, generoses, capaces d'omplir tots els solcs de la vida amb noves possibilitats.
Les llavors parlen de temps d'espera, sense presses, les presses són dolentes també en els nostres cors. A la vida el problema no són les llavors, sinó la terra en que cauen, hi ha cors endurits, incapaços d'obrir-se, alguns tenen masses cars, espines, ferides, perjudicis que ofeguen l'amor, ens oblidem de mirar quins són els obstacles perquè la llavor no doni fruit. Sovint el què fem és culpar, acusar als altres abans de mirar com és la terra del nostre cor.
PENSEM-HI i procurem sembrar, ara se m'acut, que aquestes meves reflexions potser en podríem dir petites llavors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada