Un mosquit era feliç a l'interior d'una gran bóta de vi , i la seva satisfacció augmentava en saber que tot era per a ell. No havia de compartir amb ningú aquella riquesa. Però un dia, descobreix un petit forat a la bóta, amb rapidesa s'hi apropà i, després de travessar-lo, s'adonà que a la bodega hi havia moltes més bótes.
"Que babau era! Em setia feliç tancat a la meva bóta i resulta que tinc totes aquestes per a mi sol"
Un altre dia, el pobre mosquit observa que un raig de llum passava a través de la finestra de la bodega. Se n'hi va i queda admirat en contemplar el que s'oferia als seus ulls. Quedà admirat en contemplar la meravella d'un cel blau, una catifa de gespa amb moltes tonalitats, ornada amb flors de tots colors, ocells i tota classe d'animals.
El mosquit, espantat per aquests descobriments, cada vegada s'engoixava més i es digué:
"Inútil de mi! Desconeixia aquestes meravelles i em considerava feliç a l'interior d'aquella bóta, ignorant-ho tot, sense altra esperança que una mort segura!
El pobre mosquit vivia al marge de la vertadera realitat. En tenia prou amb gaudir de quatre banalitats.
I NOSALTRES, ON BUSQUEM LA FELICITAT?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada