Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 25 de març de 2013

SEMPRE EN RECERCA   Cap al més enllà

Un mosquit era feliç a l'interior d'una gran bóta de vi , i la seva satisfacció augmentava en saber que tot era per a ell. No havia de compartir amb ningú aquella riquesa. Però un dia, descobreix un petit forat a la bóta, amb rapidesa s'hi apropà i, després de travessar-lo, s'adonà que a la bodega hi havia moltes més bótes.

"Que babau era! Em setia feliç tancat a la meva bóta i resulta que tinc totes aquestes per a mi sol"
 
Un altre dia, el pobre mosquit observa que un raig de llum passava a través de la finestra de la bodega. Se n'hi va i queda admirat en contemplar el que s'oferia als seus ulls. Quedà admirat en contemplar la meravella d'un cel blau, una catifa de gespa amb moltes tonalitats, ornada amb flors de tots colors, ocells i tota classe d'animals.
 
El mosquit, espantat per aquests descobriments, cada vegada s'engoixava més i es digué:
 
"Inútil de mi! Desconeixia aquestes meravelles i em considerava feliç a l'interior d'aquella bóta, ignorant-ho tot, sense altra esperança que una mort segura!
 
El pobre mosquit vivia al marge de la vertadera realitat. En tenia prou amb gaudir de quatre banalitats.
 
I NOSALTRES, ON  BUSQUEM LA FELICITAT?
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari