Es conta que hi havia un home molt piatós que es passava el dia dient: "Senyor et vull veure". - A la fi el seu Déu el volgué complaure i li digue: - Posa't demà mateix en camí, un cop passat el riu, em veuràs.
L'home saltant d'alegria se n'anà cap el riu. Anava tan distret que no s'adonà del pobre llaurador que lluitava amb les seves mules per treure el carro del clot. No veié tampoc com uns pastors maltractaven un altre més dèbil que ells. Ni com un nen plorava perquè se li feia molt feixuc el feix de llenya que portava.
En creuar el riu començà a posar-se nerviós mirant d'un costat a l'altre, Déu no arribava.
A veure, ho havia entès malament, es deia. Després d'esperar tot el dia, tornà a casa pensaròs i un xic trist. Quan a la nit parlà a Déu li digué:
Per què no has anat a la cita? -- Com que no hi he anat? li respongué molt seriosament.
Senyor, t'asseguro que he mirat per tot arreu.
No has vist un llaurador, el pobre pastor bastonejat, el nen que plorava?
Bé, home, no et preocupis, ja ho saps, d'ara endavant em podràs veure sempre que vulguis. ¿Oi que sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada