Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 11 de març de 2013

DUBTES SI, PERÒ CRÍTIQUES TAMBÉ

Hi ha una dita que diu: La llengua no té ossos, però els trenca molt grossos.

Tant se val si tenim dubtes, si sols són rumors, si ens ho ha dit... La nostre llengua no la sabem controlar i així s'escampen les coses. Ho veiem sobretot en aquests moments en la política, en els mitjans de comunicació. Qui pot creure a qui?, però ja està dit.
 
Ahir vaig anar a veure l'obra de teatre "DUBTES". No sóc qui per dir és molt bona, si que puc dir que em va agradar molt. Un dels protagonistes amb problemes de males llengües va crear el "Dubte". Representava un capellà i en un dels seus sermons va explicar aquesta història:
 
Una senyora es va venir a confessar, va dir que havia escampat una xafarderia que havia arribat lluny i no sabia del cert si era veritat, que en tenia dubtes i se sentia malament. El mossèn li va donar com a penitència que pugés dalt el terrat del seu edifici amb un coixí de plomes i amb un ganivet li fes talls per totes bandes i que en acabar tornés al confessor.
 
A la tornada li diu haver complert i el capellà li respon: Ara torna al terrat i recull totes les plomes.-  Això és impossible mossèn, el vent se les va emportar.  - El capellà li diu: Així són les xafarderies, una vegada escampades, ningú pot retornar a les persones la seva honestedat, credivilitat. 
 
QUINA LLIÇÓ, en prenem nota?
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari