Hi ha una dita que diu: La llengua no té ossos, però els trenca molt grossos.
Tant se val si tenim dubtes, si sols són rumors, si ens ho ha dit... La nostre llengua no la sabem controlar i així s'escampen les coses. Ho veiem sobretot en aquests moments en la política, en els mitjans de comunicació. Qui pot creure a qui?, però ja està dit.
Ahir vaig anar a veure l'obra de teatre "DUBTES". No sóc qui per dir és molt bona, si que puc dir que em va agradar molt. Un dels protagonistes amb problemes de males llengües va crear el "Dubte". Representava un capellà i en un dels seus sermons va explicar aquesta història:
Una senyora es va venir a confessar, va dir que havia escampat una xafarderia que havia arribat lluny i no sabia del cert si era veritat, que en tenia dubtes i se sentia malament. El mossèn li va donar com a penitència que pugés dalt el terrat del seu edifici amb un coixí de plomes i amb un ganivet li fes talls per totes bandes i que en acabar tornés al confessor.
A la tornada li diu haver complert i el capellà li respon: Ara torna al terrat i recull totes les plomes.- Això és impossible mossèn, el vent se les va emportar. - El capellà li diu: Així són les xafarderies, una vegada escampades, ningú pot retornar a les persones la seva honestedat, credivilitat.
QUINA LLIÇÓ, en prenem nota?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada