Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 29 de març de 2013

DIJOUS SANT "DIA DE L'AMOR"

Molts dies de l'any els posem una etiqueta, uns regals. El dijous Sant "dia de l'amor" també podem fer regals. És un dia dedicat a CÀRITAS i molt adient per fer algun donatiu, són uns moments que l'entitat es troba amb moltes necessitats, així doncs, ho recordarem?  

No tinc per costum parlar de religió, però aquests dies gairebé "toca".  Pocs anys enrere el "dijous sant" era un dels dies més importants en la religió catòlica, va ser el darrer sopar amb els dotze deixebles i beneint el pa i el vi, va quedar instituïda l'Eucaristia.
 
De bon primer era un dia festiu, més tard en va ser mitja jornada, fins acabar avui treballant tot el dia. La majoria de festes del nostre calendari vénen de la religió catòlica, però els nostres polítics les van oblidant. Deu ser degut a que avui tenim tantes religions, que de voler-les celebrar totes ens quedariem sense dies de treball.
 
El divendres Sant fins avui el respecten, veurem més endavant... El que si ha canviat és que abans era un dia de silenci, de reflexió, com tots fem quan a casa hi ha un difunt. Però no és així, és el dia més fort de trànsit, inici d'unes petites vacances, de la festivitat poc se'n recorda gaire gent.
 
A les esglésies només hi assistim poc més que jubilats, fa falta planter,  de seguir així, per allà als anys 2040 qui quedarà?. Hem de ser optimistes, quelcom deurà de canviar. Si els joves deixen les religions, al menys creixin els valors, en especial L'AMOR.
 
DÉU ENS VA DEIXAR UN MISSATGE  QUE HAURIA DE SER PER A TOTES LES RELIGIONS:  
"ESTIMEU-VOS ELS UNS ALS ALTRES COM JO US HE ESTIMAT"  
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari