Pocs són els que poden dir que la mainada no mira la televisió, tots poc o molt ho fem, grans i petits, però amb mesura, com tot. Una estona de dibuixos, també seleccionats, per què n'hi ha alguns... és un bon sedant per tenir els nens quiets.
Però ara que vivim les Olimpíades, em pregunto: Quants d'aquests nens drogats per la petita pantalla arribaran mai a participar en uns campionats?. Aquests esportistes poca en deuen veure, quantes hores dediquen a posar-se en forma i de ben segur no han començat de grans.
No sé que faran les meves nétes, però de muntanyes a la seva curta edat, ja en coneixen un munt. Hi ha menuts, un xic crescuts, asseguts còmodes en les seves cadiretes i aneu-me passejant. La meva gran que farà 7 anys, ja ha pujat 3 vegades al Matagalls i la petita que no pot ser menys, acabats de complir-ne 4, tenia la seva assignatura pendent, ella ha de fer com la seva germana i aquesta setmana tot i la calor, també hi ha pujat per primera vegada.
Feliç i contenta em va trucar des de dalt i em va dir, "iaia, ja he arribat a Matagalls". Jo imagino aquelles curtes cametes, quant d'exercici i em dic: seguiu així menudes, potser un dia sereu unes bones esportistes, i com aquell anunci de l'aigua de la TV, a la natura descobreixen moltes meravelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada