- En algun lloc de la biblioteca de ben segur hi ha una pàgina que ha estat escrita per tu, no deixis de llegir, un dia la trobaràs.
- Al lector tot d'una se li van omplir els ulls de llàgrimes i una veu carinyosa li va dir: Perquè plores?, no saps que tot el que diu aquest llibre és inventat, són mentides. Ell va respondre: -ja ho sé-, però el que jo sento és de veritat.
- Un llibre no són només paraules i dibuixos en un paper, sinó tot el que podem imaginar mentre llegim.
- Un periodista pregunta a una parella: "Com s'ho han fet per viure 65 anys junts?". Ella respon: "Vam néixer en temps que les coses que s'espatllaven, s'arreglaven, no com ara que es llencen a les escombraries.
- Quan tenia 5 anys la meva mare em va dir que la felicitat era la clau de la vida. Quan vaig anar a l'escola un dia em van preguntar: que vols ser de gran?. Jo els vaig respondre "FELIÇ". Van dir que no havia entès la pregunta, vaig respondre, el que passa és que vostès no han entès la vida.
- No t'esforcis en voler que tothom et conegui, sinó en voler SER algú que la gent pensi que val la pena de conèixer.
- Un dret NO és quelcom que algú t'hagi de donar. Un dret és allò que mai ningú et pot prendre.
- De petits ens van ensenyar que els diners es guardaven en una guardiola que sovint era un PORC. Ara els portem al Banc, més o menys hi ha alguna semblança.
- UNA NACIÓ DE XAIS, ENGENDRA GOVERNS DE LLOPS.
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
dimarts, 25 d’agost del 2015
REFLEXIONS PER UN DIA TRANQUIL
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada