Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 18 d’agost del 2015

L'ESTIU DELS NOSTRES NÉTS

Són molts dies de vacances, moltes hores per emplenar, què fan en aquest llarg temps de descans d'escola i que els allunyi un xic de la TV, maquinetes, tablets, ordinadors...

En general els que poden van a esplais, de la mà de joves monitors (avui tots amb titulacions, no com abans), sigui en escoles, centres esportius, colònies, campaments...
 
Descobreixen jocs, nous amics, consells educatius... Personalment crec que és molt important desconnectar de tants aparells i retornar unes hores diàries a jocs infantils.
 
Fa uns dies aquí en aquest bloc, recordava les cançons dels focs de camp comparant-les amb les fogueres de St. Joan, avui en recordaré algunes del temps de la meva joventut com a monitora que vaig ser, fos en excursions o campaments. Les canten avui??? fem memòria, a veure si les recordeu:
 
  • De bon matí, quan els estels es ponen hem de sortir per guanyar el pic gegant...
  • La muntanya venerada, a mi em té robat el cor, de nit parlo amb l'estelada i de dia...
  • Minyonet el cap ben dret, el cos ferm i lleugeret...
  • Salut, sublims muntanyes, vosaltres que el cel toqueu. El sol us coloreja...
  • L'estel és el meu company, quan la nit és ben serena...
Si busqueu per Internet "Cançons a flor de llavi" passareu una bona estona i recordareu aquells anys.
 
HAN PASSAT DE LA HISTÒRIA, O BÉ ENCARA ESTAN VIVES? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada