Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 3 de març de 2015

PENSAMENTS  PEL MES DE MARÇ

Tant de bo al cel hi hagués telèfon per poder escoltar la veu d'aquelles persones que han marxat, fins i tot algunes sense avisar, però que queden per sempre en els nostres cors, que són part de la nostra història i que recordem molt.
 
De ben segur n'hi tens alguns i t'agradaria parlar-hi encare que fos només 1 minut.
Si hi truques, és possible que tinguis alguna resposta no de paraula, "si en fets." 
 
=============================================================================
 
Una persona estirada sobre la gespa.
Li pregunten, què estàs fent?      Resposta: Estic treballant amb la meva "tablet", 
Quin model és?,   "és diu cel".  
Té bones aplicacions?    Oh si, té el sol, la lluna, els núvols, les estrelles...
I quan dura la seva bateria?  Molt, no l'he de recarregar mai, millor dit: ella em recarrega a mi.
 
=============================================================================
 
El cel i l'infern no són llocs, sinó estats de la persona.
No et cal morir per conèixe'ls, és el dia a dia, les actituds...
 
=============================================================================
 
Agafem un pinyó i el plantem. Observem el seu naixement i creixement. Arribarà un dia que ell serà gran i jo velleta, però ell em farà ombra a la vellesa, llavors, ell es quedarà i jo me'n aniré.
 
=============================================================================
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari