Tant de bo al cel hi hagués telèfon per poder escoltar la veu d'aquelles persones que han marxat, fins i tot algunes sense avisar, però que queden per sempre en els nostres cors, que són part de la nostra història i que recordem molt.
De ben segur n'hi tens alguns i t'agradaria parlar-hi encare que fos només 1 minut.
Si hi truques, és possible que tinguis alguna resposta no de paraula, "si en fets."
=============================================================================
Una persona estirada sobre la gespa.
Li pregunten, què estàs fent? Resposta: Estic treballant amb la meva "tablet",
Quin model és?, "és diu cel".
Té bones aplicacions? Oh si, té el sol, la lluna, els núvols, les estrelles...
I quan dura la seva bateria? Molt, no l'he de recarregar mai, millor dit: ella em recarrega a mi.
=============================================================================
El cel i l'infern no són llocs, sinó estats de la persona.
No et cal morir per conèixe'ls, és el dia a dia, les actituds...
=============================================================================
Agafem un pinyó i el plantem. Observem el seu naixement i creixement. Arribarà un dia que ell serà gran i jo velleta, però ell em farà ombra a la vellesa, llavors, ell es quedarà i jo me'n aniré.
=============================================================================
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada