Imaginem una cassola plena d'aigua... en la que hi neda tranquil·lament una granota. L'olla es va escalfant a foc lent. Després d'una estona l'aigua està temperada. A la granota li sembla agradable i continua nedant.
La temperatura puja... Ara l'aigua està calenta... Una mica més del que li agrada a la granota, però no s'inquieta, li fa venir cansament i somnolència.
Ara l'aigua ja està veritablement calenta. Li sembla desagradable, però ja no té forces, així doncs, no fa res, es limita a suportar la situació.
Si l'haguessim submergit de cop en el recipient amb l'aigua a cinquanta graus, hauria sortit fent un salt per evitar el perill. Això demostra que un deteriorament lent passa inadvertit i la majoria de vegades no desencadena reacció, ni oposició, ni rebel·lia.
Si ens fixem en el que està passant a la nostra societat en les darreres dècades (pot ser en valors, com també en política) ens adonarem que està experimentant una lenta deriva a la que ens anem acostumant.
Hi ha una pila de coses que ens haurien d'horroritzar: fa 10, 15 o 20 anys que, mica en mica, anem perdent i a la majoria de gent ens deixa indiferents. En nom del progrés es realitzen violacions de la llibertat individual, la dignitat, la integritat de la natura, la bellesa i l'alegria de viure, de manera lenta i inexorable.
Els quadres negres anunciats pel futur, en lloc de suscitar reaccions i mesures preventives, només preparen psicològicament al poble per acceptar condicions de vida decadents i dramàtiques. El bombardeig permanent "políticament correcte" d'informacions per part dels medis de comunicació, saturen les ments.
Així que, si vostè no és com la granota mig cuita, salti, surti de l'olla abans no sigui tard.
Ja ho anunciava Sant Agustí: A força de veure-ho tot, s'acaba suportant-t'ho tot.
A força de suportar-ho tot, s'acaba per tolerar-ho tot.
A força de tolerar-ho tot, acabes per acceptar-ho tot.
A força d'acceptar-ho tot, finalment ho aprovem tot.
Estem ja mig cuits nosaltres ? PENSEM-HI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada