Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 12 de febrer de 2015

CARTA D'UNA MARE   extret d'un power point, una mica llarga, però val la pena llegir.

El dia que em vegis vella, et demano per favor que tinguis paciència. Has d'entendre que la vida és un cicle i tots tornem a ser nens. Si quan estic parlant veus que repeteixo una cosa masses vegades, no diguis: això ja ho has explicat mare, només escolta per favor. Si vull menjar quelcom que no em va bé per la meva salud, no rondinis, m'ho expliques igual que jo t'havia hagut de repetir moltes vegades que tantes llaminadures et faran mal.
 
Quan vegis la meva ignorància sobre les noves tecnologies, donem el temps necessari per aprendran, no posis aquella cara de... recorda que jo et vaig ensenyar a fer moltes coses, com vestir-te, menjar... i com afrontar la vida. El dia que notis que m'estic tornant vella, mira d'entendre'm, i si notes que perdo la memòria o el fil d'una conversa, donem temps per recordar, i si no puc, no et posis nerviós o arrogant, tinguis present que per a mi el més important és estar amb tu.
 
M'agradaria que tot i així em demanessis consells i em tinguessis en compte. Quan les meves cansades i velles cames no em deixin caminar com abans, dona'm la mà, de la mateixa manera que jo et vaig donar la meva quan vas fer els teus primers passos. I quan aquests dies arribin, no em facis sentir trista e impotent, ajuda'm quan arribi al final de la meva vida, però amb amor i carinyo.
 
Regala'm flors ara que encare puc sentir el seu perfum, diguem que m'estimes ara que encare et puc entendre, recorda'm el teu amor ara que encara et puc veure. Tot i que ara potser no puc premiar-te amb algun regal, si que puc amb un somriure, i si se' t omplen els ulls de llàgrimes al llegir això, demostra que tens un gran cor.
 
Brindo per la meva mare que va canviar la seva figura per una bona panxa, que va canviar el rímel dels ulls, per unes ulleres, que va canviar les nits de gresca, per unes nits de desvetllament, que va canviar un bolso per una bossa de bolquers, aquella mare que no li va importar res, a canvi de rebre el meu amor.
 
Als 3 anys "mami t'estimo".  Als 10 anys, "si mare t'estimo".  Als 15 "mare que pasada".
als 18 "ostres mare".   als 20 "vull marxar de casa".  Als 35 "voldria tornar a viure amb tu".
Als 50 "no te'n vagis mare".   Als 70 "Quan donaria per tornar a estar amb la mare".
 
JO ESTIMO A LA MARE I TU???
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari