SEGUIM AMB MÉS PENSAMENTS
Una tutora parlava de religió als seus alumnes, van ser varies preguntes, en una demanà: Com podeu creure en Déu si no el veieu? Una nena respon: La meva mare em diu:
Cada dia a la llet t'hi poso sucre, endolceig la llet i no el veus veritat? Dons Déu és com el sucre, fa agradable la nostra vida, però no el veiem.
La mestra va quedar pensant, quina lliçó li va donar la nena.
=============================================================================
ERRORS PER NO TROBAR LA FELICITAT PASSOS PER TROBAR-LA
Viure de successos negatius. Rondina menys i riu més.
No perdonar els nostres propis errors. Jutja menys i accepta més.
No tancar ferides del passat. Queixat menys i gaudeix més.
No tenir il·lusions. Dubte menys i estima més.
No tenir projectes de futur. Parla menys i escolta més.
Guardar rancor, no perdonar. Mira menys i sent i fes més.
===========================================================================
QUINA PETJADA DEIXARÀS?
Sàcostava l'època de les pluges monsòniques i un home vell feia forats al seu Jardí.
¡Què fas? li preguntà un veí. - Planto anacards respongué el vellet.
¡Esperes arribar a menjar-ne tu, d'aquest arbre? - No, no viuré pas tant, però d'altres en menjaran. He pensat que jo he gaudit tota la vida menjant-ne plantats per altres persones i he decidit mostrar el meu agraïment.
============================================================================
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
diumenge, 19 d’abril del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada