Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 30 de juny del 2015

30  DE JUNY, HEM ACOMIADAT LA PRIMAVERA i ENCETEM UN ESTIU MOLT CALORÓS.

És el segon escrit d'avui en el meu bloc. M'he llevat inspirada. Si heu llegit l'anterior que parlo de que tots tenim els nostres secrets, us en confesso un. De jove ja tinc alguns petits poemes, millor dit, vivències escrites en forma de redolins, sempre m'ha agradat escriure, tot hi que d'estudiant era millor en números, però m'anava bé la correspondència, sempre dic que sóc una escriptora frustrada.
 
He fet balanç d'aquest meu bloc. El vaig començar el febrer del 2012 i m'heu visitat més de 7.000 persones. Hi tinc un munt de temes, com bé diu el nom: "Reflexions", no passa dia que no controli les entrades i quin temes tenen més lectors, és una de les coses que m'ajuden en el meu dia a dia.
 
És curiós observar quin  tenen més visites i quins gairebé cap  o poques. Quan jo me'ls rellegeixo (que ho faig de vegades) penso que n'hi ha de molt bonics, tant de bo en sabés més, faig el que puc, però l'idea és que facin pensar.
 
A mi que m'agrada aquesta manera de comunicació, em costa entendre que poques vegades m'arribin comentaris al respecte, la gent llegiu, però no em dieu res i en canvi  per facebook (que poques vegades el miro), veig que hi ha molts comentaris.
 
A veure si algú em dóna la seva opinió. Us recomano buscar en les diferents etiquetes, hi ha temes molt variats. En la de VARIS, hi ha moltes frases de pensaments molt, molt bonics, és un dels meus jovis.
 
Una abraçada i BON ESTIU, guardeu-vos de la calor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada