Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 30 de juny del 2015

MATINADA DE RECORDS

Un consell: "un bon matalàs". Amb ell passem una part molt important de la nostra vida.
La nit i la foscor són per a descansar. Jo tinc la sort de dormir bé, sempre però, estiu i hivern, deixo la persiana de la finestra un tros oberta, m'agrada despertar amb les primeres clarors del dia, això no vol dir que em llevi aviat, si no tinc pressa, m'esplaï-ho amb els meus pensaments.
 
Avui, penso que he començat somniant i he seguit desperta, he reviscut la meva joventut. D'aquí a pocs dies compliré els 71 anys i allò que de vegades fem d'invertir els nºs, he retornat als 17 anys.
 
Hi ha en les nostres vides coses que potser queden adormides, (algunes positives, d'altres negatives), són la nostra història. Poc a poc he anat passant pàgines, fins he descobert una Maria que poques vegades m'havia parat a pensar.
 
Tots tenim els nostres secrets, allò que no hem explicat mai a ningú i que ens emportarem a la tomba. Ens ha marcat en algun aspecte al llarg de la vida?. Segurament que SI. Ens ha convertit en persones més fermes o més desgraciades, tot depèn de com ho hem sabut afrontar.
 
Hi ha una frase que diu: "Res a la vida li ha estat fàcil", és molt important. Malament qui de jove ha viscut dins una bombolla o envoltat de cotó fluix, de ben segur afrontar els problemes de la vida li hauran estat més costosos.
 
És bo pensar-hi i valorar cada moment. Perquè la vida, és allò que passa mentre estem fent altres coses.   QUE TINGUEU UN BON DIA.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada