Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 30 de gener de 2015

30 de gener DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA

El 30 de gener de 1948 ( ja fa 67 anys),  va morir assassinat MAHATMA GANDHI, havia estudiat d'advocat a Londres, havia treballat a sud Àfrica, on va participar en moviments per l'igualtat de les races. Més tard va tornar a l'Índia i va començar a treballar contra la violència i en contra del domini anglès que els havia empobrit, que s'havien emportat totes les riqueses de l'Índia.
 
Va ser un treball llarg i costós, d'una colla d'anys, el van empresonar varies vegades, al final un extremista hindú el va assassinar, però ell va aconseguir la independència de l'Índia. El seu ideal era treballar per la PAU I CONTRA LA VIOLÈNCIA.
 
En l'etiqueta de PAU-VIOLÈNCIA del passat 8 d'agost del 2013, en podeu trobar un altre tema a ell dedicat. D'aquí en ve aquesta diada dedicar-la a la causa.
 
Quan parlem d'aquest tema el que primer ens ve, són les guerres, però la violència a petita escala pot tenir els seus inicis des de la infantesa, en petites baralles, en no saber perdonar, en les rancúnies. Més endavant pot esdevenir en problemes entre amics, famílies, veïns i així poc a poc situacions d'odis, enveges, revenges i quan per fi una persona pren una arma a la mà perd el control.
 
Pot també començar amb violència verbal. Gairebé en tot el principal problema és la manca de diàleg, de respecte, de paciència, en voler tenir sempre la raó, en no saber rectificar i sobre tot en no perdonar.
 
Siguem persones portadores de PAU.
 

Cap comentari:

Publica un comentari