Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 15 de juny del 2013

MÉS PETITES HISTORIETES

ASPECTE.- L'àvia va encarregar a la nena d'anar a buscar bolets al bosc.  -La nena va recollir el més grossos i de colors més bonics i va omplir el cistell. - Mira àvia quants bolets he portat, n'hi havia d'arrugats i lletjos, però no els he agafat.

Filla meva - va respondre l'àvia, t'has deixat guiar per les aparences enganyoses i has portat els que contenem més metzines, si els mengéssim ens posaríem malalts, els més arrugats i lletjos són els que jo sempre he recollit.

La nena va comprendre que no s'havia de deixar guiar per l'aspecte de les coses o les persones, que de vegades ens podem equivocar.

=============================================================================

SILENCI.- Tenim dues orelles i una sola llengua, per escoltar més i parlar menys.

La nostra societat és greument sorollosa, estem envoltats de motors, músiques, xerrameca, cridòries. Tot això fa que el silenci sigui cada vegada més necessari.
 
Fa més soroll una bufetada, que una abraçada, una carícia.
Fa més soroll un tro i un llamp, que un petó d'amor o amistat.
Fa més soroll una arma de foc, que un diàleg de pau.
Fa més soroll un insult que el perdó amb el cor.
 
Si volem ajudar, ser solidaris, no cal fer massa soroll, només cal allargar la mà en silenci, sense que gairebé ningú se n'assabenti.
 
==============================================================================

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada