Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 26 d’agost de 2014

PETITS TEMES

Per a servir amb honestedat, cal comprendre a tota la gent, respectar totes les maneres de pensar, entendre les circumstàncies per les quals la gent som com som, acollir a tothom amb generositat i estimar profundament, si no és així ens convertirem en servidors dels nostres propis egoismes.
 
==============================================================================
 
El bisbe Casaldàliga diu: Fins a la vida eterna ja hi arribaré, un cop allà ens canviaran els ulls i ens en donaran uns altres de més grans com deia Maragall en un cant espiritual. La vellesa és com un sagrament, si perds l'oïda hi sents més, perquè escoltes la vida, no pas els sorolls.
 
==============================================================================
 
EL GOIG: és un xerrico de mel que regalima dins nostre, s'agermana amb la pau interior i ens dóna comprensió. El GOIG remeia la coïssor del diner, dóna raó al viure i suavitza el sofriment, perdó i oblit, treu sempre poncelles d'esperança, és una font amagada al sotabosc que guarda aigua fresca i pura, té el gest acollidor i benigne la mirada, és oli flairós que fa gustosa la convivència, és un tresor de l'esperit que cal guardar i defensar.
 
==============================================================================

Cap comentari:

Publica un comentari