PETITS TEMES
SEMPRE PORTEM DINS NOSTRE AQUELL INFANT, perquè els adults també som infants, sinó mirem els exemples:
LA LITERATURA: quants llibres llegim, quantes novel·les? no serà que recordem aquells contes d'infantesa, i seguim desitjant que ens expliquin històries?.
LA PINTURA: Podem mirar grans pintors, quantes vegades pinten com infants, de ben segur algun dibuix de preescolar és molt millor.
LA TELEVISIÓ: La mainada es miren els dibuixos animats, i nosaltres? Quantes tonteries mirem, de vegades poden ser millors els programes infantils.
COMPETICIONS ESPORTIVES: Els jocs infantils s'han convertit en esports: el futbol és un joc de pilota, l'atletisme és un joc de córrer i saltar. Són jocs adaptats als adults.
===========================================================================
PARLEM DELS ARBRES
A l'Àfrica la gent gran pren les decisions sota un arbre que li diuen l'arbre de les paraules.
Al país basc tenen l'arbre de guernika, al seu peu juraven els furs.
A Catalunya tenim el pi de les 3 branques, sort que a la seva ombra sembla que n'hi ha nascut un de jove, diuen que les seves fulles són les paraules.
A Hiroshima hi ha l'arbre de la Pau. Quan la bomba, va quedar colgat i gairebé mort. Anys més tard en el mateix lloc n'hi va néixer un de petitó, avui és molt gran i la gent n'agafa esqueixos que s'han plantat a diferents llocs del món, és diu Ginkgo, és un dels arbres més antics, remunta el temps dels dinosaures, és immune a malalties, és tant valent que a la Xina el fan servir de tallafocs.
Avui ja en podem trobar plantats a molts jardins, les seves fulles semblen ventalls.
==============================================================================
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada