És una frase que sempre m'ha fet pensar. Tinc una especial mania de mirar els ulls de les persones, fins i tot abans de llegir un llibre, que sempre hi ha la foto de l'autor, em fa pensar en si m'agradarà o no, tot i que també em puc equivocar, però la seva mirada em dóna confiança.
Ahir em mirava uns powers que he rebut amb fotos molt impactants, imatges molt crues, la majoria d'elles de persones de l'Índia. Quins ulls la majoria d'ells, quines mirades!!!. No sé si els seus cors vessen, però si que parlen, què em volien dir? em pregunto, en què estaran pensant?. El meu cap que sempre està en plena activitat, ja que per sort són moltes les coses que generalment tinc entre mans, i ells, la majoria inactius, asseguts o ajaguts en un banc, en una porta o al terra... en què estaran pensant? quins deuen de ser els seus pensaments?
Quants d'ells d'haver tingut estudis, treball, què estarien fent en el dia d'avui? quantes intel·ligències perdudes, adormides, que possiblement haurien estat grans en alguna cosa. Igual de tantes i tantes persones que ens ensenyen per TV d'aquests països en guerres, en algun moment poden pensar en coses positives? només com serà demà...
Cada vegada que em vénen al cap aquestes imatges, m'adono de la sort que tinc, només davant alguna d'aquestes sacsejades reaccionem i valorem casa nostre, oh potser ni així
algunes persones són agraïdes del que tenen?
Mira l'escrit anterior, si el cor et vessa, reparteix-ne les sobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada