- Somriu, mostra allò que ets sense por. Hi ha persones que esperen el teu somriure.
- Els amics enganxe'ls a la teva ànima amb ganxos d'acer.
- La felicitat és interior, per tant no depèn del que tenim, sinó del que som.
- Si sents que tot perd el sentit, sempre hi haurà un amic que pots pensar en veu alta.
- La mort no ens roba els ésser estimats, al contrari, ens els guarda i immortalitza en el record. La vida si que ens els roba moltes vegades i per sempre
- Quan la meva sort calli amb la mort, el meu cor seguirà parlant.
- Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a sortir i brillar entre els núvols, igual passa a la vida.
- Només tancant les portes darrera d'un mateix, s'obren finestres cap al futur.
- Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va.
- No demanis a Déu una càrrega lleugera per a les teves espatlles, demana-li unes espatlles fortes per suportar la càrrega.
- Procura sempre escampar i irradiar aquesta força, optimisme i alegria que tu saps transmetera als altres.
- No perdis mai aquestes virtuts que tens i amb les quals saps ennoblir la vida dels que t'envolten.
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
divendres, 24 d’octubre del 2014
MÉS PENSAMENTS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada