Cada any el mes de maig el departament de Benestar i família de l'Ajuntament de Vic organitza aquesta festa. Jo hi he participat per primera vegada, em començo a sentir que ja formo part d'aquest col·lectiu, com passen els anys!!!
Una missa a la Catedral i un dinar al recinte firal del Sucre, no sé, però crec que sobrepassavenm les 450 persones. El que més em va agradar, és que preparar les taules i servir el dinar va anar a càrrec d'uns 50 nois i noies voluntaris de secundària de diferents escoles de la ciutat, aquest contacte intergeneracional el vaig trobar molt acertat.
Un músic d'aquells que toquen de tot, va amenitzar la festa. Un dels senyors allà presents va escriure un poema, que també van musicalitzar, molt apropiat per aquesta festa, aquí podreu llegir-ne la lletra:
Hem escrit la nostra vida enmig de llums i foscors. De les lluites n'hem fet forces convertides en clarors. De l'amor n'hem fet bandera, de l'esperança conhort i de la fe, la foguera que encoratja nostres cors.
Dins el clos de la memòria guardem els records ben vius. Són les branques d'un vell arbre on molts ocells hi fan niu. Des d'on som, mirant enrere, proclamem: SEMPRE ENDAVANT!!. Per tenir una vida plena, ens cal viure cada instant.
Hem fressat tots els camins, remoguts per tots els vents, en la lluita aferrissada per la vida. Res no ofega el nostre clam, res no atura el nostre anhel. El demà serà millor, el cor sospira.
Tu també un dia seràs gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada