Avui he anat a veure una amiga que tinc en una residència, com sempre que hi vaig em dóna molt de pensar, aquí unes reflexions relacionades amb el dia d'avui:
No és un miracle poder obrir els ulls cada matí si sentir que estic viva? O és que aquest regal és menys que el que ens fan el dia per exemple de l'aniversari? Sentir-nos acceptablement bé i estimats cada dia no és el més important?
Quan mor una persona que estimem, el plorem i sentim la seva buidor, però mentre està entre nosaltres sentit el goig de tenir-lo al costat? Ho valorem?
Cada dia creixem i madurem, ningú viu de regals que ens puguin fer en determinats dies de l'any. Hauríem d'estar agraïts per la vida que rebem cada dia. No mirem cada matí com un dia qualsevol, mirem-lo com qui mira per primera vegada, com un nadó acabat de néixer i que encara no te nom (Tagore).
Tots els dies semblen igual i són completament diferents. Avui pots fer o veure coses amb uns ulls diferents d'ahir. El més important és no caure en la monotonia, mare de l'avorriment. Cada dia és nou i pot ser una sorpresa.
La vida no és com és, sinó com nosaltres la volem veure, com la veu el nostre cor. Posem-li un nom cada matí, una esperança de vida per superar depressions. Mirat al mirall i regalat un somriure.
CADA MATÍ, digues GRÀCIES i pensa:
AVUI ÉS EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA MEVA VIDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada