Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 13 de maig de 2014

LA VERITABLE VIDA ÉS AVUI

Avui he anat a veure una amiga que tinc en una residència, com sempre que hi vaig em dóna molt de pensar, aquí unes reflexions relacionades amb el dia d'avui:

No és un miracle poder obrir els ulls cada matí si sentir que estic viva? O és que aquest regal és menys que el que ens fan el dia per exemple de l'aniversari? Sentir-nos acceptablement bé i estimats cada dia no és el més important?
 
Quan mor una persona que estimem, el plorem i sentim la seva buidor, però mentre està entre nosaltres sentit el goig de tenir-lo al costat? Ho valorem?
 
Cada dia creixem i madurem, ningú viu de regals que ens puguin fer en determinats dies de l'any. Hauríem d'estar agraïts per la vida que rebem cada dia. No mirem cada matí com un dia qualsevol, mirem-lo com qui mira per primera vegada, com un nadó acabat de néixer i que encara no te nom (Tagore).
 
Tots els dies semblen igual i són completament diferents. Avui pots fer o veure coses amb uns ulls diferents d'ahir. El més important és no caure en la monotonia, mare de l'avorriment. Cada dia és nou i pot ser una sorpresa.
 
La vida no  és com és, sinó com nosaltres la volem veure, com la veu el nostre cor. Posem-li un nom cada matí, una esperança de vida per superar depressions. Mirat al mirall i regalat un somriure.
 
CADA MATÍ, digues  GRÀCIES i pensa:
 
AVUI ÉS EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA MEVA VIDA

Cap comentari:

Publica un comentari