Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 7 de setembre del 2012

8 de setembre: DIA INTERNACIONAL DE L'ALFABETITZACIÓ

D'entre els vuit objectius que van aprovar el G-8 en una cimera l'any 2000, el segon era aconseguir l'educació primària universal, davant els més de 1000 milions de persones analfabetes al món, la majoria dones.
 
Estem al 2012 i segueixen al món milions de persones sense estudis, molts no saben escriure ni llegir, quantes intel·ligències adormides, que moriran sense descobrir el significat d'un cartell, d'un llibre, que trist vist des d'aquí, de ben segur molts d'ells tenien un gran potencial per desenvolupar.
 
Avui a casa nostra tothom va a l'escola, però amb les retallades en l'educació, en les beques, amb el professorat descontent, espantat davant unes aules repletes de mainada molt diversa en cultures, amb problemes de moltes menes que els fa falta una ajuda constant, massa aviat també perdérem cervells que no es podran desenvolupar del tot.
 
Quan per contra l'estat gasta més en el manteniment d'un soldat que el que aporta en l'educació d'un nen. Perquè la despesa d'un soldat va lligada a tot el material que l'envolta: sou, equipament, cotxes, camions, armes de foc, tancs, canons de combat, avions i vaixells de guerra, mines terrestres...
 
Tant de bo no hagin de servir mai, però entretant per al seu manteniment, millor que no en tinguem masses xifres, o sí que fora necessàri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada