Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 8 de juny de 2012

12 de Juny dia mundial contra el TREBALL INFANTIL

Aquest és un tema que dóna molt de parlar, és lamentable, sobretot per l'explotació d'horaris i sous i perquè ara nosaltres ho veiem una cosa llunyana a casa nostra, però tots recordarem que els nostres abans passats la majoria treballaven en edats no permeses, no sé com eren els sous, si també eren explotats, però avui i ahir es feia per sobreviure, no per gust.

Coneguem però diferents treballs infantils especialment en països més pobres:
No parlaré d'explotació sexual, ni dels nens que extreuen el "Coltan" al Congo, ja en vaig parlar en altres apartats d'aquest blog, comentaré  altres treballs:

El 80% de les joguines que tenim aquí són fabricades a la Xina, Indonèsia i Tailàndia per nens i nenes molt petitons, es passen dotze hores cada dia treballant amb plàstics líquids, materials molt contaminants que posen en motlles per formar trens, nenes...  No en poden tenir per a ells, els faria falta un mes de treball per poder-les pagar.

Molts també fabriquen materials pirotècnics,  a més del perill, ja que són productes inflamables, treballen en temperatures que superen els 40º.

Quants nens fabriquen catifes, els seus ditets són molt bons per nuar els fils.
Quants nens són robats per convertir-los en nens soldat, forçats a satisfer les necessitats biològiques dels soldats adults en conflictes armats.

i  tantes més coses que podríem comentar de fàbriques amb noms i cognoms, com sabatilles, pilotes...

Abans parlàvem d'esclaus, que és això? sinó el més gran esclavatge INFANTIL.

Cap comentari:

Publica un comentari