Les mil cares de la TV fa dies que ens anuncien que arriba Nadal, ple de regals i ens convida a consumir compulsivament. El Nadal de debò és més discret, passa desapercebut, molta gent l'ignora, quanta gent no obrirà cap obsequi?, qui pensa en els que busquen feina?, en els que pateixen FAM?, en els que no poden pagar el lloguer?.
El Nadal que celebrem ve del neixament d'un infant que va venir al món entre els més pobres, en la misèria d'una cova deshabitada, en l'anonimat dels sense sostre, va escollir en primer lloc portar la bona nova a uns pastors i a gent senzilla. Ell volia un regne de pau, sense injustícies, un regne d'igualtat per a tots.
El Nadal de veritat és però, encara, en el cor de moltes persones que fan possible petits detalls com el que ens va explicar el Cesc, un jove de dinou anys estudiant, i que havia sentit parlar dels Amics de la Gent Gran i va sentir la preocupació d'ajudar a algun avi.
Feia unes quantes setmanes que acompanyava a l'avi Miquel i, essent molt a prop el Nadal, el va convidar a dinar a casa seva. Això es va anar repetint de manera que aquest avi és el convidat d'honor en totes les festes familiars.
Aquest hauria de ser el sentit del Nadal, petits detalls de solidaritat, en aquest cas: compartir una llar, una taula, un caliu d'amor i amistat. És un convit gratuït a sortir de la nostra cuirassa i descobrir un nou risc de vida, compartir un mos de pa, unes paraules acollidores i encoratjar-nos a anar pujant graons pel bell mig del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada