Era Nadal i al poble anaven a fer la representació dels pastorets.
Tots estaven molt entusiasmats, volien que l'obra fos un èxit.
Els nens l'anaven a representar, però entre ells hi havia un vailet amb algun problema, era més lent a aprendre que els altres. Ell hi volia participar i la mestra li va donar un paper petit: "el de l'hostaler", que rebutjava la Verge i Josep perquè la posada era plena.
El dia de l'obra, el teatre era ple de gom a gom. Quan va arribar la part en què Josep i Maria eren a la posada, quan aquest nen havia de parlar, va passar una cosa inesperada.
Josep va picar a la porta i va sortir "ell, l'hostaler", i quan havia de dir que els anava a rebutjar, en veure la jove parella i sobretot la dona embarassada, se li van omplir els ulls de llàgrimes i els va dir: "Passeu, passeu, la senyora pot dormir al meu llit, jo dormiré a terra.
Al teatre hi va haver un llarg silenci i moltes persones es van emocionar.
L'obra va ser un èxit, malgrat que no va seguir el que realment havia passat aquella nit de Nadal, però tothom va sentir que alguna cosa havia canviat en les seves vides, ja que aquell nen els havia ensenyat una lliçó d'amor. Amb la seva innocència ens va dir que havíem d'estimar i ajudar als altres, no importa qui sigui, ja que som aquí per fer el bé, sense demanar res a canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada