Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 9 de desembre de 2012

TEMES DE NADAL  (7)     L'AMOR ÉS EL PERFUM DEL COR, L'0BRIM?

Si obrim els ulls i deixem d'anar a les palpentes, descobrirem que el món és bonic, que val la pena haver tingut l'oportunitat de viure.

El cor és el sol de les persones, el sol és dins nostre, gràcies al qual podem donar claror i escalfor a qui ens envolta. Obrir els cor és el millor remei per viure. Aquest és el camí que hem de seguir perquè el futur sigui un temps d'esperança, d'amor i de pau.
 
El cor decideix: "Massa sovint triomfa el mal sobre el bé; és més fàcil, vulgar, espontani, no requereix esforç, és com una drecera". En canvi, "el bé és un camí aspre, solitari, difícil, amb caigudes".
 
No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients, que prenen la decisió de recórrer aquest camí més difícil, que no són conformistes, els prejudicis els fan créixer amb força.  
 
No serem bons seguint la moda que dicten. La bondat és el camí que coneix la discreció, perquè la bondat és AMOR.
 
Qui és creient sap que any rera any en aquestes dates celebrem el seu retorn. Ell confia en nosaltres, si no és que li costa creuar el cel, que un estol de caça-bombarders s'interposi en el seu camí; a ell no li agraden les nostres facècies bèl·liques, ell respecta la nostra llibertat, però en deu començar a estar tip.

Cap comentari:

Publica un comentari