Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 2 de desembre del 2012

TEMES DE NADAL  (1)

A L'OMBRA DE L'AMOR EL MÓN REPOSA

Cada un ens construïm un món a la nostra mida, cerquem i remenem les idees com si fos un supermercat, és per això que "NADAL ÉS EL QUE TU VOLS QUE SIGUI".

Si el cel, el sol, la lluna i les estrelles són per a tots igual, per què la terra NO?

Sembla que "l'ambició" al llarg dels segles, ha estat i és el pitjor mal de la humanitat. Aquests darrers temps, els països més desenvolupats, amb les noves tecnologies, la cultura del benestar i el diner, ens hem cregut Déus, hem avançat cada dia més i més i ens hem oblidat que no som únics, que al món hi ha països mancats de tots els drets humans i en part moltes d'aquestes mancances han estat provocades per "l'ambició" dels més desenvolupats, que els hem anat espoliant de moltes màteries primeres o riqueses dels seus subsòls a preus indecents i fins i tot a canvi d'armes.
 
El resultat és que moltes d'aquestes persones, que allà no tenien futur, han hagut de venir a treballar a casa nostra. De vegades els nostres països varen demanar treballadors "i ens van enviar persones". En d'altres s'hi han jugat la vida, molts d'ells no han sobreviscut, el mar els ha engolit; molts avui, en moments de crisi, els tenim al costat de casa, sense feina o amb sous miserables.
 
D'altres continuen vivint a les seves terres, mancats d'habitatges, d'educació, de sanitat, desnodrits o morint-se de FAM.
 
ALGUNS DE NOSALTRES, ELS PRIVILEGIATS DE LA TERRA, comencem a notar en pròpia pell el sofriment d'unes persones que fins avui ens eren molt llunyanes i deu ser per això que les campanyes solidaries com la d'aquest cap de setmana per el Banc d'aliments ha estat un èxit de col·laboració.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada