Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 16 de desembre del 2012

16 de Desembre del 2012   -   MARATÓ DE TV3

LA MORT HAURIA DE SER EL FINAL DE LA VIDA, EL CÀNCER, NO

PERÒ QUIN, QUAN I COM,  EL FINAL DE LA VIDA?

Tot avui que hi estic donant voltes, l'eslògan està molt bé, però el que vertaderament ens preocupa a tots, no és com seguirem vivint o morirem,  sinó el patiment psíquic i físic, ja que el final de la vida, et pot venir de moltes maneres i penso que ens seria difícil escollir-ne el final.
 
Avui mateix per TV podíem veure imatges de persones que han quedat en cadires de rodes o han mort en accidents de trànsit i com no, les escenes tràgiques de la matança d'infants en una escola dels EUA, aquests tampoc han pogut escollir el final de les seves vides.
 
Llavors, quin seria el millor final?  En primer lloc en pau amb tu mateix, personalment i amb egoisme, el menys traumàtic per a mi seria un atac de cor, que no deixa de ser tràgic per els familiars, però no et dona temps de patir, pensar... penso que a la majoria ens agradaria no ser-hi presents.
 
Amb això no vol dir que critiqui l'eslògan, em sembla molt bé, però la mort a tots ens dóna molt de pensar, estiguem bé o menys bé en aquest món, a pocs ens agrada haver de marxar, però el que si és segur,  que tots escolliríem sense patiment. 
 
Per tot això, siguem solidaris, que progressi la investigació i que cada dia hi hagi menys persones que hagin de passar per aquesta  malaltia, en tinc prous experiències.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada