Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 7 de desembre de 2012

TEMES DE NADAL  (5)    EL SOMNI DE MARIA

He tingut un somni, Josep. No ho entenc gaire, però penso que es tractava d'una celebració d'aniversari en honor al nostre fill.
 
La gent s'anava preparant per a la festa des de feia diverses setmanes. Havien adornat les cases i, fins i tot, comprat roba, regals "molt cars", però, cosa estranya, els regals no eren per al nostre fill. Els embolicaven amb papers bonics, els adornaven amb bells llaços i els van posar sota d'un arbre que hi havia dins la casa.
 
L'arbre també l'havien adornat, les branques eren guarnides de llums i brillants. A dalt de l'arbre hi havia una figura que semblava un àngel. Era tot tan bonic, tots reien i estaven contents. Els uns als altres s'intercanviaven els regals. Al nostre fill penso que ni tan sols el coneixien. Mai feren menció del seu nom.
 
Se'm feia estrany que la gent tingués tanta preocupació a celebrar l'aniversari d'algú que els era totalment desconegut i penso que, fins i tot, el nostre fill seria un destorb si fos enmig d'ells.
 
Tot era molt bonic, Josep, i tothom estava molt content, però jo tenia ganes de plorar, que trist que el nostre fill no sigui estimat en la celebració del seu aniversari i per contra tothom en faci una gran festa.
 
M'ALEGRA QUE NOMÉS HAGI ESTAT UN SOMNI.
QUE TRIST SERIA, JOSEP, SI AIXÒ FOS REALITAT... 

Cap comentari:

Publica un comentari