He tingut un somni, Josep. No ho entenc gaire, però penso que es tractava d'una celebració d'aniversari en honor al nostre fill.
La gent s'anava preparant per a la festa des de feia diverses setmanes. Havien adornat les cases i, fins i tot, comprat roba, regals "molt cars", però, cosa estranya, els regals no eren per al nostre fill. Els embolicaven amb papers bonics, els adornaven amb bells llaços i els van posar sota d'un arbre que hi havia dins la casa.
L'arbre també l'havien adornat, les branques eren guarnides de llums i brillants. A dalt de l'arbre hi havia una figura que semblava un àngel. Era tot tan bonic, tots reien i estaven contents. Els uns als altres s'intercanviaven els regals. Al nostre fill penso que ni tan sols el coneixien. Mai feren menció del seu nom.
Se'm feia estrany que la gent tingués tanta preocupació a celebrar l'aniversari d'algú que els era totalment desconegut i penso que, fins i tot, el nostre fill seria un destorb si fos enmig d'ells.
Tot era molt bonic, Josep, i tothom estava molt content, però jo tenia ganes de plorar, que trist que el nostre fill no sigui estimat en la celebració del seu aniversari i per contra tothom en faci una gran festa.
M'ALEGRA QUE NOMÉS HAGI ESTAT UN SOMNI.
QUE TRIST SERIA, JOSEP, SI AIXÒ FOS REALITAT...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada