Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 12 de desembre de 2012

UNA BONA ACCIÓ

Un grup d'estudiants va sortir a fer un tomb de pràctiques amb el seu professor. Mentre caminaven van veure a la vorera d'un camí unes sabates velles i van pensar que pertanyien a un home que estava treballant en un camp proper. Un alumne va dir: fem-li una broma? Les amaguem i veure'm quina cara fa quan no les trobi.
 
Estimats nois, els va dir el professor: mai ens hem de divertir fent gracietes a un pobre. Vosaltres sou de famílies benestants i el que podeu fer és donar-li una alegria a aquest home, enlloc d'una malifeta, jo us aconsello que poseu dins de cada sabata una moneda i ens amaguem per veure com reacciona quan les trobi.
 
Així ho van fer. L'home en acabar la feina, va travessar el terreny per buscar les sabates. Al lliscar-li el peu dins, va notar alguna cosa i va trobar la moneda. Sorprès se la va mirar, es va posar l'altra i la sorpresa va ser més gran, va girar el cap en totes direccions, no va veure ningú. Estava esglaiat, va caure de genolls i va aixecar els ulls al cel donant gràcies d'agraïment.
 
Els estudiants van quedar profundament afectats i els ulls se'ls van omplir de llàgrimes. el professor els va dir: No esteu més complaguts així, que si les haguéssiu amagat?
 
Els joves van respondre: Avui hem après una lliçó que no oblidarem mai.

Cap comentari:

Publica un comentari