En un dels primers temes d'aquest bloc i en l'apartat "Com sóc" comentava sobre "EL MEU MIRALL", seguim amb els seus efectes.
Hi ha qui davant l'espill i molt trist, es lamenta amb paraules adreçades a ell mateix. El mirall que se'l contempla es lamenta igual que ell i així es van compadint l'un de l'altre.
Això et pren energia, és com estar paralitzat per l'auto compassió, en lloc de procurar sortir de la dificultat, aconseguim romandre-hi i no en podràs sortir, et tornes senzillament presoner de tu mateix.
És com aquell nen que no se sap cordar el cordons de les sabates, en lloc de mirar d'aprendre'n es queda a la classe plorant mentre els altres surten a jugar al pati, es troba desgraciat i no fa res per buscar ajuda.
En primer lloc cal que la persona tingui desig de ser feliç, és que li plau ser desgraciat?, si és així, no hi podem fer res per ajudar-lo, la seva energia s'ha tornat negativa.
Potser a base d'amabilitat, demanar-li un favor pot arribar a dir: "No ho faré per mi, sinó per vosaltres, vegem un cas vertader que vaig viure:
Era un noi jove, feia força temps que estava deprimit per uns motius XX.
Es va escaure una oportunitat de visitar uns malalts d'un hospital sota una disfressa, se li va demanar com un favor, li digueren: ningú et coneixerà i faràs una bona obra. Així va ser com va començar a sortir d'aquell pou, es va sentir molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada