Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 27 d’octubre de 2012

RELACIONS HUMANES  "LA COMUNICACIÓ"¨

Els estudiosos diuen que el 45% és amb paraules i el 55% és muda. Els muts bé que es comuniquen. Fins la podem tenir amb nosaltres mateixos, un diàleg intern. On sobretot és molt important és en la família, veiem massa TV, tenim masses presses, n'hi ha poca.
 
--La mirada és un dels sentits més importants, els ulls et diuen si pots seguir parlant o que ja no tenen ganes d'escoltar més, també una picada d'ullet pot dir moltes coses.
--Una abraçada no demana paraules, una salutació de lluny amb la mà tampoc parla.
 
La paraula hauria de ser un vehicle de diàleg, de respecte de reconciliació, hauríem de mesurar el que diem, un mal ús pot tenir greus conseqüències. Hi ha qui parla desmesuradament, hi ha qui s'ho calla tot. Sentir-se escoltat fa créixer l'auto estima.
 
Escoltar és difícil, perquè demana silenci i actitud d'apreci, a tots ens agrada que ens escoltin. Saber escoltar és aprendre a dialogar, massa sovint vivim distrets o indiferents al que ens diuen i això perjudica les vides.
 
Parlem molt de violència física i poc de violència verbal. Quantes guerres, quants mal entesos familiars o d'amistats, han tingut el seu origen en mots injuriosos. De vegades parlem cridant, fins i tot amb certa pobresa gramatical, entristidora, desvergonyida, amb paraules grolleres. També alguns mitjans de comunicació haurien de controlar-ho millor.
 
Avui hem perdut aquelles paraules: Adéu siau, Déu vos guard, Déu et faci bo, Déu hi faci més que nosaltres. Déu l'hagi perdonat. Tot això no salva el món, però dóna un aire educat, la seva pèrdua és un empobriment.

Cap comentari:

Publica un comentari