Es va fer un concurs de pintures buscant en quina es pogués captar millor la pau. De les dues que van quedar finalistes se'n havia d'escollir només una.
La primera era un paisatge molt tranquil, hi havia un llac com un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes, sobre aquestes un cel molt blau amb uns petits núvols blancs. Gairebé tothom va pensar que aquell reflectia aquesta Pau perfecta.
La segona pintura també tenia muntanyes, però eren escabroses, un cel més amenaçant amb llamps i trons, un salt d'aigua escumós, era bonic però no semblava gens pacífic.
Observant més atentament es veia rera la cascada violenta un delicat arbust enmig de les roques on queia l'aigua, en una branca hi havia dibuixat un niu i un ocellet molt tranquil.
Quin va guanyar dels dos quadres? Doncs, el segon i sabeu perquè?
Perquè la pau no significa estar en un lloc sense soroll, sense problemes, sense dolor. Pau significa que, tot i estar enmig de totes aquestes coses, hem de mantenir la Pau dins el nostre cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada