Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 13 d’abril de 2013

SOM PROU AGRAÏTS?

Tot i que la TV hi ha gent que diu que sols serveix per entretenir, jo en procuro sempre treure la part positiva de diferents programes. Avui per exemple un tal Víctor... presentarà per Sant Jordi un llibre sobre ".....estar agraït a la vida".
 
Seria una bona feina el vespre fer un repàs de les coses bones i no tant bones que hem viscut durant el dia. (exercici per fer des de petits a la mainada). De ben segur ràpidament ens vindran les coses negatives, quan la major part del dia ha estat positiu, però les bones les considerem normals, és el que toca.
 
Què pot ser el pitjor que ens pot passar? La manca de salut, no sentir-se estimat, el no tenir un plat a taula, problemes de feina?. La resta són petits obstacles de la vida,(viure no és estar en el país d'Alicia). Si mirem al nostre entorn ens adonarem de la sort que tenim.
 
Valorem cada moment, busquem en tot la part positiva i procurem anar amb un somriure a la cara, quanta gent sense grans problemes viu amargat, pessimista... Segons aquest tal Víctor diu: que anem per la vida com un pollastre sense cap, que no veiem res del bo de que vivim, només xoquem amb lo negatiu.
 
HO PROVEM? Ens sorprendrà i ens adonarem que som els PRIVILEGIATS DEL MÓN.
 
ENSENYEM ALS INFANTS A DIR SOVINT LA PARAULA  "GRÀCIES". 

Cap comentari:

Publica un comentari