Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 11 d’abril de 2013

DOS PETITS TEMES:  SOBRE LA MANCA D'ALIMENTACIÓ

La O.N.U. una vegada va fer una enquesta sobre la FAM i va preguntar:

Per favor respongui honestament: ¿Què opina dels pocs aliments a la resta del món?
Els resultats van ser molt lamentables, un total fracàs:
  • Els africans gairebé no sabem que vol dir aliments.
  • Els britànics no van entendre l'expresió "per favor".
  • Els ianquis preguntaren que volia dir "la resta del món".
  • Els xinesos demanaren el significat de "Què opina".
  • En el congrés espanyol, encara avui hi ha un debat sobre que vol dir "honestament".
==============================================================================

ÉS UN FET REAL :Una vegada a l'Àfrica hi havia una família amb sis fills. El pare portava els queviures per menjar i els nens jugaven i eren feliços.

Un dia el pare es va posar malalt i va morir, la mare va quedar sola i per més que treballés no podia alimentar a tots. Poc a poc els fills anaren perdent pes i salut, passaven FAM.
 
Heus ací que un dia va aparèixer un home bo que venia de fora. Uns deien que era un missioner, d'altres un voluntari. Quan aquest home bo va veure el que passava, portava cada dia un panet a la motxilla i el posava davant la porta de la cabana de la vídua.
 
Es deia que cada vegada que posava el panet a la porta, al cel naixia una estrella.
 
QUANTES ESTRELLES PODRÍEM FER NÉIXER AMB PETITES I BONES ACCIONS?
 
==============================================================================

Cap comentari:

Publica un comentari