Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 15 d’abril del 2013

LA SOCIETAT DEL CANSAMENT

El Filòsof Byung Chul Man en el seu llibre "La societat del cansament" sosté que el segle XXI les malalties més representatives són les que tenen a veure més amb la part interior de les persones, que en la física: La depressió, els trastorns del dèficit d'atenció, la hiperactivitat, problemes en l'exigència de la professió, les relacions efectives, les de consum, de l'oci i de la tecnologia.
 
Considera que vivim una societat "multi atrafegada", on no podem parar de fer coses. En una societat així, on l'activitat ocupa totes les hores, no hi ha temps per el repòs, la reflexió, el silenci, i la vida es converteix en alguna cosa totalment efímera, fugaç, caduca... igual que el món.
 
Davant això es reacciona amb els mecanismes abans esmentats, deixant de banda l'aspecte transcendental de la vida. Sense un horitzó de sentit, sense una experiència més religiosa o espiritual, la persona és més fràgil, més malaltissa en aquests aspectes.
 
La societat que sols viu de l'activitat, produeix un cansament i esgotament excessius i degut a tot això provoca "l'infart de l'ànima". Quan parlem d'esports, en molts d'ells hi ha uns espais anomenats "Temps mort", igual és importantissim aquest "temps mort" en les nostres vides per l'equilibri interior de la persona.
 
Segons aquest filòsof, el tractament per recobrar la salut psicològica de "la societat del cansament" és el retorn a la dimensió espiritual.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada