Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 28 d’abril de 2013

DUES NOVES HISTORIETES

Una persona perversa decideix fer un regal a una persona molt pobre, irònicament i en presència de més gent a fi de posar-lo en ridícul, li entrega una safata plena de rebutjos.
(això poden ser moltes coses, és una manera de posar un exemple).

Gentilment l'homenatjat demana que esperi un moment, vol poder correspondre a tal gentilesa. Llença les escombraries, renta la safata i la cobreix de flors, amb una targeta que diu: "cadascú dóna el que posseeix".

Què esperava rebre el pervers? uns retrets... Així hauríem d'actuar, quina lliçó...

========================================================================

Quan un diu que no té cap creença, que és prepotent i li sembla que ho pot fer tot, sense pensar en si pot ferir a algú en el que sigui, com interpreta les constants possibilitats que de nou li ofereix la vida: a la sort?

Doncs bé, sense demanar-nos permís, encara que no hi creguem, tots tenim un Àngel que vetlla per nosaltres. Des del cel tots estem penjats  d'una corda, quan fem quelcom que no és prou correcte (se'n pot dir un pecat), la corda es talla, llavors aquest ésser invisible als nostres ulls, la repara per mitjà d'un nus.

Cada falta que cometem la corda es va tallant i altra vegada un nus. En cada nus la corda s'escurça. Si reflexionem, veurem que hi ha algú que ens va donant cada dia noves oportunitats i  potser ens va apropant a ELL.

==============================================================================


Cap comentari:

Publica un comentari