hola avui és el meu aniversari

DONCS SI, ENCARA ESTIC VIVA

De ben segur alguns haureu pensat, aquesta dona s'ha mort.

Doncs no, encara estic viva. Avui me adonat de com de pressa passa el temps, no he publicat cap tema des del setembre del 2017, no m'ho puc creure, com si fos ahir.

És que han passat tantes coses en un any, en aquells moments feia poc de l'atemptat, ja ha passat un any, podríem explicar tantes coses d'aquest aniversari, però les TVs en van plenes, no cal fer recordatoris.

Tot seguit poc després va començar la moguda de la política, igualment què havien de repetir si és un continu, és com una novela amb episodis, cada dia coses noves, el que sap més de greu SÓN ELS PRESOS POLÍTICS I ELS EXILIATS. Política que en tenim per temps.

Però sense excuses el vertader culpable d'aquest any sense escriure ha estat la novetat per mi del whatssap. Diàriament anem seguint el que passa, ens comuniquem, ens passem missatges i és que en rebem tants!!! 

Aquest mitjà "el bloc" no em dona respostes, és un escriure poc agraït, a mi m'agrada la comunicació corresposta. També n'hi ha molts que'ls costa respondre, però molts que SI, m'he trobat més a gust amb aquell mitjà.

He llegit tants missatges que m'han servit per aprendre MOLT, jo era molt inculta de política, avui estic més al corrent de Catalunya i España i veig que cada vegada hi estic més enganxada.

Tots els que em pogueu llegir de ben segur us passa també, miraré de no passar tant de temps desaparescuda. Ens espera una tardor molt calenta políticament i estarem molt ocupats, espero que tinguem PAU, SERENITAT i que tot sortirà bé. 

Gràcies als que encara em seguireu. Una abraçada 

ÀNGELS DISFRESSATS

La nena estava asseguda en un parc. Tothom passava prop d'ella sense dir-li res. Portava un vestit estripat, descalça i bruta.

L'endemà per curiositat vaig tornar al parc i SI allà estava en el mateix lloc i amb aquella mirada trista. Em vaig apropar a ella i quan estava quasi al seu costat, vaig descobrir una esquena totalment deformada, tenia una gran gepa. La gent de vegades ens costa reaccionar davant persones amb deficiències.

Em vaig asseure en el banc al seu costat, vaig somriure i només amb un senzill HOLA!!, la nena sorpresa va abaixar els ulls i tímidament també va somriure, tot seguit vam començar a parlar una bona estona fins que el parc va quedar gairebé desert.

Les seves paraules van ser: és que sóc diferent. Jo que li dic: per mi petitona sembles un àngel, ets molt bonica. Tot seguit va aixecar els ulls i em diu: de veritat em trobes bonica?

Jo que crec en els àngels li dic: sembles l'àngel de la guarda enviat per vetllar per la gent que ve a aquest parc. Llavors va moure el cap i va somriure de nou, amb una mirada brillant de felicitat va respondre: SI sóc el teu àngel de la guarda i esperava que fossis tu que vinguessis a mi, l'altre gent no em veu, només sóc visible als teus ulls i t'estava esperant.

Em vaig quedar sense paraules, com si ho estès somniant, tot seguit amb un rialler adéu, va desaparèixer.

REFLEXIÓ: T'ha passat alguna vegada que has parlat amb algú que podria ser el teu àngel? Quantes vegades sense saber com una cosa se t'ha solucionat. A mi si que m'ha passat, t'explico una bonica història.

Anava per la carretera, en un revolt un cotxe a tota velocitat em venia de cara, el terra estava moll, havia plogut i el cotxe va derrapar. Vaig tenir la sort i la seguretat de llençar-me a la cuneta (podia haver estat un precipici), tot i així se'm van carregar tot el lateral esquerra del cotxe i van marxar, anàvem dues persones i no ens vàrem fer ni una rascada.

El cotxe del meu darrera va girar en rodó i els va perseguir, va tornar amb ells i vam arreglat tots els papers. Tot llest i els fugitius de camí, jo amb llàgrimes als ulls, molt espantada  vaig dir al senyor que m'havia ajudat: com puc agrair-li tot el que ha fet per mi, on el puc trobar un dia i parlar.

Només recordo una mirada neta i unes paraules: Et seria difícil localitzar-me. 

He estat sempre convençuda que era el meu àngel de la guarda.

PARLEM DE DIMONIS?

Diuen que una vegada es van reunir uns quants dimonis amb l'objectiu de jugar una mala passada als humans. En un debat van decidir prendre'ns la felicitat. Ja sabeu que els dimonis són àngels ressentits i això és molt perillós.

En el conte original la volien amagar en un lloc on els humans no la poguessin trobar, però on? Allà va començar el debat, on podien trobar l'amagatall.

Ara deixant el conte, com exemple ens endinsarem en els dimonis que aquest mes d'agost han fet de les seves. Jo imagino que es deurien trobar unes quantes vegades, que un mal dirigent, ajudat d'un grup d'assessors van marcar el camí a uns joves dimoniets inexperts i febles i els van convèncer que per aconseguir la seva pròpia felicitat el que havien de fer (és el què van fer).

Van trobar l'amagatall, una casa deshabitada, unes lliçons i a treballar. El que no imaginaven era que la mà d'un "Àngel bo" enemic seu, els faria una mala passada i en un tres i no res, tot se'n va anar en orris.

Ells mal alliçonats es van revelar, era tant l'odi que'ls havien inculcat que ja sabem el que va passar. De tot això en diem TERRORISME - VIOLÈNCIA.

Però hi ha moltes variants de Terrorisme i Violència i el diumenge la gent va sortir al carrer manifestant la seva tristor per les víctimes, però també en contra del gran negoci de l'estat Espanyol i la Monarquia en la fabricació d'armament. Això és el que la gent xiulava (no l'independentisme com volen fer creure), sinó a tantes i tantes guerres que fins i tot el Sant Pare n'ha fet crítica.

Diners guanyats amb sang humana, això no és Terrorisme i Violència? Aquests no són dimonis que tenen els seus amagatalls milionaris en les seves fàbriques d'armament? Espanya ha fabricat milions de mines d'aquelles que es colguen al terra i produeixen morts i mutilats.

També hi ha molta violència VERBAL, una fàbrica de mentides per tapar el que convé.

QUANTS DIMONIS SENSE BANYES i que no són perseguits.

ELS TELE NOTÍCIES EM DEPRIMEIXEN

Ja no sé si és bo saber tantes coses. Anys enrere jo (i molta gent) era totalment analfabeta de moltes notícies, sobretot de política, avui vas descobrint cada dia coses que no et deixen indiferent.

M'agradaria saber explicar la impotència que sento, també m'agradaria ser  coneixedora de més veritats, perquè no saps mai si és veritat o mentida el que escoltes. Segons una cadena o una altre et capgiren les coses d'una manera extraordinària a fi de què a  la gent se'ns faci més complicat raonar.

Hi ha accidents, mal tractaments, fenòmens de la naturalesa, problemes esportius,  però la política senyors, la política és la que porta la veu cantant en tots els tele diaris, i quan analitzes, t'adones que en molts problemes les arrels són polítiques, per exemple el tema d'AENA i els aeroports.

Podem permetre que surti un senyor "tocant la campana", que ja en sabem d'altres, anunciant els grans beneficis de l'empresa, quan saps que han estat resultat d'escanyar als treballadors i confiar la feina a d'altres empreses i així augmentar els guanys? Com ho podem permetre, no hi ha ningú que posí fre a tot això.

Madrid molts més treballadors que BNA per un nombre semblant de passatgers, ningú aclareix els sous de Madrid o d'altres aeroports, només sabem dels de BNA que en pocs anys han baixat en lloc de pujar, quan els passatgers han augmentat en nombre.

Esperem que ara no es mobilitzin els de la neteja i ...

No cal parlar de l'INDEPENDÈNCIA, les que ens veurem fins l'1 d'octubre. 

IMPOTÈNCIA  IMPOTÈNCIA IMPOTÈNCIA

CENTENARI DE FÀTIMA

1917-2017, el 13 de maig va fer 100 anys de l'aparició de la Verge a Fàtima a tres pastorets, la Lucia 10 anys, el Francisco 9 i la Jacinta 7 anys.

El Papa va anar a Fàtima, ens van donar per TV imatges de la processó de les torxes, molt emocionant. A Vic a la Catedral també se'n va fer una còpia, la gent amb petites espelmetes envoltades d'uns papers semblants a una flor, vam fer processó per la Catedral fins arribar a l'altar on hi ha aquesta Verge.

L'any 1950 aquesta mateixa imatge que hi ha en un altar de la Catedral, va donar voltes per tots els pobles del Bisbat. La gent va engalanar finestres i balcons amb llençols blancs i flors de paper de colors blaus. En tinc un petit record, jo només tenia 6 anys. Les escoles van fer uns actes a la plaça major de Vic, les nenes amb caputxetes i tothom cantant l'avé, avé, de la Glòria baixa la mare de Déu... La recordeu?

Segurament que hi ha molta gent que no creu en aquestes coses, JO SI, ho hem de respectar. El jove mossèn que va celebrar aquesta festa ens va fer reviure aquesta bonica història. Va comparar que en el naixement de Jesús els primers visitants van ser pastors, així també ella es va voler aparèixer a uns joves pastorets, nens innocents i plens de bondat.

Els dos petitons van morir molt joves, la Lucia fins a molt gran, fa pocs anys de la seva mort. Es diu que la Verge els va encomanar RESAR el Rosari, molts dels joves d'avui i no tant joves, no saben ni el que és el Rosari. La societat hem anat d'un extrem a l'altra, però pels creients, la Verge "mare de Jesús" és encara avui un referent en la nostra religió.

8 d'abril 2.017   MERCAT DEL RAM DE VIC

És el mercat o la fira més antiga que fa la nostra Ciutat. en l'etiqueta "Varis" del passat 31 de març de l'any 2012 en trobareu un bonic escrit.

Vic és una ciutat a la Mesura Humana, és d'una mida mitjana i alhora tenim pràcticament de tot, en aquests dies sortim del fred de la plana i gaudim del sol de la primavera. L'ambient del carrer augmenta i el dinamisme comercial creix. Guarnim la ciutat amb palmes i palmons i molts globus (un gran concurs) que adorna el cel de tots colors en tres edicions.

Després de 7 anys de descans, el matí del dissabte tornarem a fer un concurs de pintura ràpida, pots veure en els racons de la plaça, el casc antic i molts balcons nois, noies, homes, dones, tots amb el seu cavallet dibuixant algun punt històric i pintoresc de la Ciutat i en especial del mercat.

Aquests dies Vic també celebra els 150 anys de la Guàrdia Urbana i els 50 anys d'una entitat digna d'admirar que només treballa pels més desafavorits, és "L'Associació Sant Tomàs". Amb aquesta Associació han trobat sentit a la vida moltes persones que fins llavors tenien guardades dins les seves llars, poc a poc han anat creant un gran nombre d'entitats on poden  desenvolupar diferents treballs, començant per una escola inicial d'aprenentatge.

La fira comença avui divendres fins diumenge de RAMS, clausurem la nit del diumenge amb la processó del silenci, a les 9 de la nit surten de l'església de la Mare de Déu dels Dolors un gran nombre de soldats romans (que unes hores abans fan guàrdia a les portes del Temple Romà), seguit de molts passos de la passió acompanyats per grans fileres de "papus" que en diem, tots amb vestes negres i encaputxats. És un acte molt seriós que dóna pas a la Setmana Santa. 

US ESPEREM