Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 1 d’octubre de 2016

1 d'octubre dia mundial de la GENT GRAN

HOLA, quants anys tens tu? Quan consideres que una persona és gran o vella? 
Jo diria que depèn del seu estat físic, d'ànim... Per exemple qui ara escriu  te 72 anys, d'aquesta etapa de la vida jo en dic LA JOVENTUT DE LA VELLESA.

On vull anar a parar. El consumisme ens parla molt del 19 de març dia del pare, del primer diumenge de maig, dia de la mare, com és que es parli tant poc del dia de la Gent Gran?

Parlo personalment, no fan falta regals materials per demostrar que estimes algú. Què ens fa falta doncs? petons, abraçades, carantoines, paraules dolces, sentir-nos estimats, aquesta setmana ha sortit un metge a la TV i donava aquests consells, deia que fins i tot ajuden a guarir  moltes malalties i estats d'ànim.

Quantes persones el dia del seu enterrament hi ha un carregament de flors que mai podrem veure, que es marciran en el cementiri, mentre en vida potser no n'hi han regalat mai, o bé les tenen oblidades com un moble usat i poques vegades han sentit l'escalf d'una abraçada o d'aquelles paraules màgiques que a tots ens agrada sentir: "T'ESTIMO".

Amics, la gent gran som un rebost d'experiències, de tradicions, en podríem dir que som: "MESTRES DE VIDA", hem d'esperar com aquell avi de l'anunci de TV que quan celebren el seu aniversari desconeix el rostre dels seus, només sent el tacte d'una mà?

SI ETS JOVE, RECORDA QUE TAMBÉ UN DIA SERÀS GRAN.



Cap comentari:

Publica un comentari