- Quan dono menjar als pobres em diuen sant, però qua pregunto per què hi ha pobres em diuen comunista.
- L'amor és un JO, que necessita un TU, per formar un NOSALTRES.
- Solidaritat és sentir com a cosa pròpia el sofriment del germà.
- No imitem als altres, siguem nosaltres mateixos, perquè l'enveja és ignorància i voler imitar-los és un suïcidi.
- Els plaers són com els aliments, de vegades els més simples són els que menys cansen.
- Tant de bo si ens sentim ofesos, aprenguem a perdonar, si som culpables, aprenguem a disculpar-nos i si ens equivoquem aprenguem a rectificar.
- Pensem massa en el nostre patiment personal, que estem tancats al patiment de la humanitat.
- Un bon professional amb una bona dosis d'humanitat és la combinació perfecte per aconseguir la pròpia felicitat i la dels altres.
- Parem massa atenció en els defectes dels altres, que morim sense haver tingut temps de conèixer els nostres.
- El despatx de Vicens Ferrer a l'Índia sembla l'avantsala del paradís, on els àngels missatgers arxiven fitxes i preparen el correu dels socis.
- La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima. Quan vas néixer estaves plorant i tothom al teu entorn estava rient. Viu la vida de tal manera que quan moris sigues tu el que riu mentre els altres ploren.
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
divendres, 19 de juliol del 2013
RECULL DE PENSAMENTS (9)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada