Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 26 de març de 2016

DIA 22 de març, DIA MUNDIAL DE L'AIGUA

En l'etiqueta varis de la mateixa data d'avui però de l'any 2012 podeu trobar un tema dedicat a aquest dia mundial de l'aigua, per tant no el repeteixo, però si us recomano llegir-lo.
 
És curiós que el 2012 sembla ser que també van passar 100 dies sense pluges, i com diu el tema va ser com un mannà caigut del cel.
 
Van passant els anys i les pluges i la neu cada vegada escassejaran més, culpa de tantes coses, l'aigua és un bé molt preuat, ensenyem als menuts com estalviar-la, a fi de comptes seran ells qui trobaran les conseqüences, no nosaltres.
 
L'altre dia explicava a les meves nétes com els meus avis havien d'anar a buscar aigua a la font amb càntirs i galledes, si seguim malvaratant-la, no els passi el mateix a ells.
 
En moltes coses diem: Vivim avui, demà no sabem que passarà, però amb l'aigua si que cal pensar-hi avui, perquè el demà pot tenir consequències i estem massa ben acostumats.
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari