Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 4 de maig de 2016

FARMACIOLA D'EMERGÈNCIA         TOTS LA NECESSITEM

UNES ULLERES: per veure les qualitats de la gent que ens envolta.

UNA GOMA ELÀSTICA: ser flexible quan una cosa no és com voldríem.

UNA BENA :  per curar sentiments ferits: nostres i dels altres.

UNA TIRETA: per petites ferides que segurament l'endemà ja no hi seran.

UN LLAPIS : per anotar tot el bo que rebem.

UNA GOMA:  per recordar que tots cometem errors i així esborrar-los.

UN FIL: per lligar amb persones importants a la nostra vida i que així la rutina no ens els   pugui fer oblidar.

PETONETS DE XOCOLATA: tots necessitem petons i paraules tendres cada dia.

UNA BOSSETA DE TÉ: al final del dia per descansar, relaxar-nos i reflexionar.


POTSER PER EL MÓN NOMÉS ETS ALGÚ 
PERÒ SEGURAMENT TU ETS EL MÓN PER ALGÚ.





Cap comentari:

Publica un comentari