MORIR RIC  O  MORIR POBRE

Fa dies que em ronda pel cap la mort de la Duquessa de Alba i faig comparances amb la mort d'un indigent, sense el glamour d'aquesta aristòcrata, però amb un currículum humà molt valuós.

 

Ell, un sense sostre va ser enterrat en un espai del cementiri on enterren qui no té allà una petita propietat o un gran panteó.

 

A ella, li van muntar una capella ardent i li van retre homenatge unes 50.000 persones, perquè??? Qui era aquesta senyora, que mereixés tants d'honors??? Que potser fins i tot li faran un monument???

 

Només perquè ha viscut per sobre les nostres possibilitats??? Que ha rebut tota mena de  subvencions (amb els nostres diners), a fi de mantenir el seu patrimoni i les seves explotacions agràries, que tenia latifundis a molts llocs amb unes extensions de més de 34.000 hectàrees??? i que tampoc sabem com pagava als seus treballadors.

 

Si que se sap que va acumular més de 3.000 milions d'euros i que cobrava 2€ de subvenció diaris per cada vaca (quantes??? moltes...), mentre molta gent a Espanya ha de viure en la misèria???

 

Ho sento molt, però que trist pensar que 50.000 persones van passar per la seva capella ardent (potser sense saber res de tot això) només per ser un personatge de revista, és això el que mou les masses???

 

Em pregunto passarà igual a Catalunya el dia que mori una de les persones, només per ser de les més riques, o això passa a  Espanya??? 

PENSAMENTS  de desembre (2)

• Viure de pressa no és viure, és sobreviure.
• Quan estàs en bones companyies, millor apagar el mòbil.
• No deixis que et governi la pressa, prova-ho i veuràs.
• Pren-te temps per menjar i beure.
• Passa estones sol i en silenci, escolta la teva veu interior.
• De vegades ens fa por el silenci.
• Apartat de sorolls, escolta música en silenci, és molt relaxant.
• Desaccelera el pas, no tothom ha d'anar al teu ritme.
• Escolta a la gent, les seves alegries, fracassos, problemes, fantasies.
• Ser escoltat fa créixer l'auto estima.
• Estimar necessita temps, no és prou una hora diària.
• Fes una llista de prioritats. La darrera ha de ser el treball, és molt important, però no ha de ser el que més.
• Mirat al mirall, una cara somrient o una cara avinagrada, ell et retorna el que tu li ofereixes.
• El somriure fa el mateix efecte en la humanitat que el perfum en les flors.
• Les arrugues són les empremtes del somriure.
• El somriure és la llum de la cara i la calefacció del cor.

 PENSAMENTS  de desembre  (1)

• La manca d'aliments és la FAM del cos.  L'enveja és la FAM espiritual.
• El virus de la pressa és una epidèmia mundial. Si el tens procura curar-te'n.
• La paciència és la fortalesa del feble. La impaciència és la feblesa del fort.
• El perdó arriba quan els records ja no fan mal.
• Trist els homes esclaus del passat. Trist el futur dels homes robots.
• Les cadenes no fan esclaus, és la ment dels homes que ens fan lliures o esclaus.
• No n'hi ha prou en penedir-te del mal que has fet, sinó també del bé que has deixat de fer.
• Hi ha dues coses que podem perdre:  el temps  i la vida.
•         La vida és inevitable, el temps és imperdonable.
• Encara no he trobat a ningú que es critiqués a si mateix amb el mateix afany que ho fa dels altres.
• De vegades el que més mal fa, no és el cop, sinó qui te'l dóna.
• De tant en tant cal sacsejar l'arbre de les amistats, per fer caura la fruita podrida.
• Millor que et rebutgin per ser sincer, no que t'acceptin per ser hipòcrita.

DIADA DE TOTS SANTS   -  DIA DELS DIFUNTS

Si busqueu l'etiqueta "família", del dia 1 de novembre del 2012, trobareu que parlo del que és tradició aquesta diada: castanyes i panellets i una pinzellada del dia de difunts.

Avui quatre ratlles en primer lloc de TOTS SANTS. Com bé diu el nom i venint d'una tradició de la religió catòlica, és un dia de festa, una forma de dir que tots hauríem de ser bones persones, dir  "Sants", ja és el súmmum, però si que és la festa de tots, vius i morts.

 

Demà és la festa dels difunts, encare que avui, és el dia que generalment va més la gent  als cementiris. Els que vivim prop d'un d'ells veus la corrua de persones i famílies amb els seus rams de flors. Em fa pensar en Sant Jordi, també moltes persones van amb la seva rosa a la mà, regal per les persones estimades, igual passa quan la gent visita els cementiris amb l'ofrena als seus éssers estimats.

 

Però amb la diferència que allà no hi ha ningú, es porten les flors a una làpida. Certament és bonic contemplar com la gent adorna els seus nínxols, però qui un dia i va reposar no se'n entera, serà potser per alguns una acció de cara a la galeria?, allò que se'n diu salvar les aparences, perquè, si un nínxol està net de flors (com és el meu cas), pensaran que ja no me'n recordo?.  Siguem sincers, bé que hi ha gent que passeja i comenta...

 

No voldria ofendre a ningú, senzillament exposo el que jo sento i a més em pregunto:  alguns dels visitants,  en vida potser mai li van regalar un ram de flors, oh unes paraules amables, oh el va aïllar de la seva vida com un moble usat i avui si que li porta flors, per desgràcia en conec alguns casos.

Tots els recordem des del cor,  amics ja no hi són, les flors es marceixen, l'amor perdura. 

L'ÉBOLA ES POT CURAR

És llàstima que no pugui penjar aquí els powers que rebo (no en sé), us en faig un esbós. Mireu si algú us el pot passar o doneu-me el vostre correu i ho faré jo, val la pena conèixer aquestes INJUSTÍCIES.

La germana Teresa Forcades, torna amb un "vídeo censurat" a insistir en culpar a les farmacèutiques en aquesta trista i preocupant epidèmia de l'ébola. En el mateix correu i figura un segon vídeo de Josep Pàmies, entre els dos ens donen les raons del perquè no es pot subministrar als malalts aquest senzill i econòmic tractament.

Segons ells "l'ébola es pot curar" i prou ràpidament, però és una cosa molt barata i no seria beneficiosa per les farmacèutiques. Es tracta d'un producte anomenant MMS "diòxid de cloro", allà n'explica la seva elaboració.

Aquest producte segons estudis també "censurats", podria també curar la Malària i altres enfermetats, però no està permès perquè...???

QUINA IMPOTÈNCIA.     QUANTES INJUSTÍCIES.

Segons algunes veus, convé que morin persones, es veu que som massa gent al món.

 

LLEGENDA ORIENTAL

Dos amics viatjaven pel desert i, en un determinat punt del viatge, van discutir. I un li va donar una bufetada a l'altre. el company ofès, sense dir res, va escriure a la sorra:

"AVUI, EL MEU MILLOR AMIC, M'HA DONAT UNA BUFETADA A LA CARA"!

Van seguir endavant, i en arribar a un oasi, decidiren banyar-se. El que havia estat agredit s'ofegava sense remei, i el seu amic el va salvar... En recuperar-se, va agafar una escarpa i escrigué sobre la roca viva:

"AVUI, EL MEU MILLOR AMIC, M'HA SALVAT LA VIDA"!

Sorprès, l'amic li va preguntar:

"Perquè, després que et vaig bufetejar vas escriure a la sorra, i ara escrius sobre la roca"?

Somrient, l'altre li digué:

"Quan un gran amic ens ofèn, hauríem d'escriure a la sorra, on el vent de l'oblit i el perdó s'encarreguen d'esborrar l'ofensa: d'altra banda, quan algú ens fa un gran bé, hauríem de gravar-ho damunt la roca de la memòria del cor, on cap vent del món ho pugui esborrar". 

PAU I BÉ

MÉS PENSAMENTS

• Somriu, mostra allò que ets sense por. Hi ha persones que esperen el teu somriure.
• Els amics enganxe'ls a la teva ànima amb ganxos d'acer.
• La felicitat és interior, per tant no depèn del que tenim, sinó del que som.
• Si sents que tot perd el sentit, sempre hi haurà un amic que pots pensar en veu alta.
• La mort no ens roba els ésser estimats, al contrari, ens els guarda i immortalitza en el record. La vida si que ens els roba moltes vegades i per sempre
• Quan la meva sort calli amb la mort, el meu cor seguirà parlant.
• Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a sortir i brillar entre els núvols, igual passa a la vida.
• Només tancant les portes darrera d'un mateix, s'obren finestres cap al futur.
• Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va.
• No demanis a Déu una càrrega lleugera per a les teves espatlles, demana-li unes espatlles fortes per suportar la càrrega.
• Procura sempre escampar i irradiar aquesta força, optimisme i alegria que tu saps transmetera als altres.
• No perdis mai aquestes virtuts que tens i amb les quals saps ennoblir la vida dels que t'envolten.