Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 11 d’agost del 2012

DESCOBRIR LA NATURA EN FAMÍLIA

Pocs són els que poden dir que la mainada no mira la televisió, tots poc o molt ho fem, grans i petits, però amb mesura, com tot. Una estona de dibuixos, també seleccionats, per què n'hi ha alguns... és un bon sedant per tenir els nens quiets.

Però ara que vivim les Olimpíades, em pregunto: Quants d'aquests nens drogats per la petita pantalla arribaran mai a participar en uns campionats?. Aquests esportistes poca en deuen veure, quantes hores dediquen a posar-se en forma i de ben segur no han començat de grans.

No sé que faran les meves nétes, però de muntanyes a la seva curta edat, ja en coneixen un munt. Hi ha menuts, un xic crescuts, asseguts còmodes en les seves cadiretes i aneu-me passejant. La meva gran que farà 7 anys, ja ha pujat 3 vegades al Matagalls i la petita que no pot ser menys, acabats de complir-ne 4, tenia la seva assignatura pendent, ella ha de fer com la seva germana i aquesta setmana tot i la calor, també hi ha pujat per primera vegada.

Feliç i contenta em va trucar des de dalt i em va dir, "iaia, ja he arribat a Matagalls". Jo imagino aquelles curtes cametes, quant d'exercici i em dic: seguiu així menudes, potser un dia sereu unes bones esportistes, i com aquell anunci de l'aigua de la TV, a la natura descobreixen moltes meravelles.

divendres, 10 d’agost del 2012

HI HA COSES QUE NO ES COMPREN

  • Amb diners podem comprar plaer, però no amor.
  • Amb diners podem comprar espectacle, però no alegria.
  • Amb diners podem comprar un esclau, però no un amic.
  • Amb diners podem comprar una dona, però no una esposa.
  • Amb diners podem comprar una casa, però no una llar.
  • Amb diners podem comprar medecines, però no salut.
  • Amb diners podem comprar diplomes, però no cultura.
  • Amb diners podem comprar tranquilitzants, però no PAU.
  • Amb diners podem comprar la terra, però no el cel.
  • Amb diners podem comprar favors, però no el perdó.
  • Amb diners podem comprar títols, però no honradesa.
  • Amb diners podem comprar benestar, però no felicitat.
  • Amb diners podem tenir coses i passar-ho bé ( a estones), però només estimant les persones podem ser feliços (sempre), encara que de vegades, no ens ho passem bé.

dimarts, 7 d’agost del 2012

LA INTEL·LIGÈNCIA DEL COR

És molt normal parlar d'infarts i de malalties relacionades amb el cor. Però aquest òrgan corporal, l'Ester Busquets en un escrit del full diocesà ens diu que el cor té una gran simbologia social, cultural i religiosa.

Si ens hi fixem bé, el nostre llenguatge és ple de referències al cor:

T'ho dic de tot cor  -  amb el cor a la mà  -  ho sento de tot cor  -  estar amb l'ai al cor  -  fer el cor fort   -   m'ha tocat al cor   -   ens hi veiem amb cor   -   tenir el cor encongit  -  obrir el cor  -  robar el cor  -  tenir bon cor  -  omplir el cor de valor  -  estimar amb tot el cor  -  tenir un cor generós...

Les referències al cor van lligades a valors ètics com la sinceritat, l'estimació, el coratge, la sensibilitat, la generositat... Quan diem d'algú que "NO té bon cor", ens referim precisament, a la manca de comportament ètic. 

Segons el filosof francès Blaise Pascal considera que el COR és el lloc on es decideixen les opcions més importants de la vida i com no, els seus bàtecs també ens donen vida.

Qui escriu aquest tema segueix parlant de religió, jo n'he fet un resum, però en aquest bloc generalment no m'agrada d'entrar-hi. 

dijous, 2 d’agost del 2012



B O N E S  V A C A N C E S

    V   -  Vol dir temps de descans per refer forces i estar  plens de vida.

    A   -  Alegres i contents per escampar joia i benestar allà on anem.

    C   -  Col·laborar tots en les tasques a fi de que tots puguem descansar.

    A   -  Admirar i contemplar les meravelles d'art i sobretot de la naturalesa.

    N   -  No embrutar, no contaminar, no tirar deixalles,  no fer foc al bosc.

    C   -  Conèixer llocs, noves amistats a fi d'augmentar la nostra cultura.

    E   -  Estimar i valorar el fet de poder fer vacances, quanta gent no en pot fer.

    S   -  SOL: el nostre company d'estiu, gràcies a ell podem gaudir de platges, piscines...

                                               

dilluns, 30 de juliol del 2012



LA VIDA ÉS...


Una oportunitat, aprofita-la
 Bellesa, admira-la
Un somni, fes-lo realitat
Un repte, afronta'l
Un deure, compleix-lo
Un joc, juga-hi
Preciosa, tingues-ne cura
Riquesa, conserva-la
Amor, frueix-ne
Un misteri, desxifra'l
Tristesa, supera-la
Un himne, canta'l
Una lluita, accepta-la
Tragèdia, domina-la
Una aventura, endinsa-t'hi
Felicitat, mereix-la
La vida és la vida, defensa-la.

                                         MARE TERESA DE CALCUTA

dijous, 26 de juliol del 2012

ESCOLA DE PARES

  • Procureu donar als vostres fills tot el que us demanin, així creuran que tot el món els pertany.
  • Si diuen paraulotes podeu riure, així s'animaran a dir-ne de més grosses.
  • No els renyeu mai, ni corregiu el que està malament, els podria produir complexes, així si un dia algú els avisa d'alguna malifeta, creuran que la societat està en contra seva.
  • Recolliu tot el que deixen per terra, roba, joguines, sabates... si els estalvieu esforços i responsabiltats, creuran que tothom està al seu servei i que no és la seva feina.
  • Procureu que tinguin forces diners, no fos cas que sospitessin que s'ha de treballar per tal d'aconseguir-los.
  • Procureu satisfer tots els seus capricis, si han de lluitar per alguna cosa els frustraria.
  • En qualsevol conflicte amb mestres, veïns, o qui sigui, poseu-vos sempre de la seva part, així creuran que tothom els té mania.
  • Eviteu que rebin cap mena de formació espiritual, ja triaran quan siguin grans, ara els ompliu les hores d'activitats, així el seus cors s'adormiran.
  • Procureu complir les promeses que feu, siguin bones o dolentes.
  • No canvieu d'opinió massa sovint, mantingueu-vos segurs en les decisions.
  • No digueu mentides davant seu, ni els demaneu que en diguin per fer-vos sortir d'algun apuro, els fareu sentir malament i desconfiaran de vosaltres.
  • Deixeu que s'espavilin sols en forces coses, si tot ho feu per ells, mai n'aprendran.
  • No feu que sempre tinguin més que els altres, tampoc els hi negueu tot, ensenyeu-els a viure el nivell social que els ha tocat.
  • Si en alguna cosa us equivoqueu, RECTIFIQUEU, així creixerà en ells l'opinió que tenen de vosaltres i els ensenyareu també a ells a rectificar.
  • No els digueu que facin una cosa que vosaltres no feu, ells sempre aprendran del vostre exemple.
  • Quan us expliquin una cosa, no els digueu que no teniu temps o que són tonteries, tots, petits i grans, el nostre és important.
  • Corregiu actituds de xuleria o massa creguts, no sempre han de ser els primers en tot, ni anar de prepotents, això farà que tinguin més amics.
  • Sobretot cal que els ensenyeu a estimar, els petons i les abraçades, les paraules dolces i amables, fan que els seus cors despertin en bondat i generositat.
  • Sobretot talleu d'arrel les males contestes, és el començament de la violència verbal i de la manca de respecte que un dia els podrà perjudicar a l'escola, a la feina i a la  nova família que formaran.


dilluns, 23 de juliol del 2012

QUI ÉS UN PIRÒMAN?

Segons el diccionari, és la persona que té un impuls obsessiu de provocar incendis, que és conscient del que fa. Per desgràcia hi ha persones així, segurament es podrien detectar a temps aquests indicis i cercar ajuda psicològica.

Però els que són uns inconscients, com els anomenem? De ben segur també els manca ajuda en educació i civisme ja des de la infantesa. No coneixen aquell consell: "El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú". Pensant aquesta reflexió, de ben segur actuarien diferent.

Quan tots sabem del perill d'una barbacoa, d'un llumí mal apagat, de llençar una cigarreta encesa, qui així actua, no és conscient de les conseqüències? Li agradaria ser-ne un dels afectats?

Qui ha provocat aquest gran incendi de l'alt Empordà, no li fa mal la consciència pensar que possiblement va ser ell el causant?. No recorda l'hora que va passar per allà i el seu acte despreocupat i inconscient?

Difícilment sabrem mai qui n'és el culpable, però ell si que portarà per sempre més sobre seu el pes d'aquesta tragèdia, les morts, les pèrdues ecològiques, els danys materials i humans...

Si no és així, bé que hi pot tornar, llavors a aquesta persona no li direm PIRÒMAN?