Cada matí ben aviat en Joaquim sortia a pescar en una barca molt vella, remava fins allunyar-se de la costa, llençava la xarxa i esperava que els peixos l'omplissin.
Un dia tot i esperant molt i molt els peixos no apareixien, en caure la nit en Joaquim va recollir la xarxa i era buida, només un peixet petit havia quedat enganxat i el mirava amb cara de pena -- si et plau pescador, deixa'm tornar a casa, la meva família m'esperarà.
En Joaquim no s'ho va pensar gens i va alliberar el peixet, el va tornar a l'aigua. Va passar força temps i l'home seguia sortint a pescar cada dia. Un matí de desembre, una tempesta ferotge el va sorprendre en mig del mar, en Joaquim s'aferrava a la barca amb totes les seves forces, però ja era un home gran, desesperat en veure que no aguantaria es va posar a cridar. - Oh, rei dels mars, si em sents, ajuda'm a tornar a casa sa i estalvi!.
En aquell moment en Joaquim va perdre el coneixement. Quan va obrir els ulls de nou, va respirar alleugerit, jeia a la platja sota un cel seré i un sol radiant. Aleshores va sentir una veu que el cridava. Era un peix gros i fort que li parlava des de la vora del mar.
Amic, un dia em vas salvar la vida quan era molt petit i avui t'he tornat jo el favor. Estem en paus. En Joaquim ho va comprendre tot: aquell peixet petit que havia ajudat feia un temps s'havia convertit en tot un rei.
Així és la vida, ajudem sempre que puguem i de ben segur un dia rebrem la recompensa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada