Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 18 d’octubre de 2013

LES BONES ACCIONS SEMPRE TENEN RECOMPENSA (és un conte però...)

Cada matí ben aviat en Joaquim sortia a pescar en una barca molt vella, remava fins allunyar-se de la costa, llençava la xarxa i esperava que els peixos l'omplissin.
 
Un dia tot i esperant molt i molt els peixos no apareixien, en caure la nit en Joaquim va recollir la xarxa i era buida, només un peixet petit havia quedat enganxat i el mirava amb cara de pena -- si et plau pescador, deixa'm tornar a casa, la meva família m'esperarà.
 
En Joaquim no s'ho va pensar gens i va alliberar el peixet, el va tornar a l'aigua. Va passar força temps i l'home seguia sortint a pescar cada dia. Un matí de desembre, una tempesta ferotge el va sorprendre en mig del mar, en Joaquim s'aferrava a la barca amb totes les seves forces, però ja era un home gran, desesperat en veure que no aguantaria es va posar a cridar. - Oh, rei dels mars, si em sents, ajuda'm a tornar a casa sa i estalvi!.
 
En aquell moment en Joaquim va perdre el coneixement. Quan va obrir els ulls de nou, va respirar alleugerit, jeia a la platja sota un cel seré i un sol radiant. Aleshores va sentir una veu que el cridava. Era un peix gros i fort que li parlava des de la vora del mar.
 
Amic, un dia em vas salvar la vida quan era molt petit i avui t'he tornat jo el favor. Estem en paus. En Joaquim ho va comprendre tot: aquell peixet petit que havia ajudat feia un temps s'havia convertit en tot un rei.
 
Així és la vida, ajudem sempre que puguem i de ben segur un dia rebrem la recompensa

Cap comentari:

Publica un comentari