Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 1 d’octubre de 2013

MÉS SOBRE LA SÍNDROME DE DWON

El 21 de març del 2012 dia mundial d'aquesta síndrome i en l'etiqueta "Solidaritat" podeu llegir un tema molt tendra d'uns joves atletes que van ajudar-se mútuament en una competició,  molt bonic.

Ahir 30 setembre per TV3 en el programa "EL CONVIDAT" el periodista Albert Om amb una gran professionalitat i amb aquell somriure de complicitat va entrevistar un noi de Barcelona fill del ja finat polític Trias Fargas, us recomano buscar-lo per Internet, val la pena de veure'l.
 
Quines persones més humanes, més senceres que potser molts de nosaltres que per sort hem nascut sense cap deficiència, com estimen en tots els casos, quina tendresa, cap malícia, tot bondat. Tant de bo tothom fos com ells, de ben segur el món aniria millor.
 
Té quaranta anys, s'ha independitzat, viu amb parella (unes persones especialitzades els fan un seguiment tres dies a la setmana i no cal dir de la mare) i tot gràcies a la confiança que la seva família va dipositar en ell, és conscient de les seves mancances però  se sent un més dels humans, no se sent un deficient, sinó una persona "diferent".
 
Em vaig emocionar, quin programa!!!, i pensar que abans la gent els amagava. 

Cap comentari:

Publica un comentari