Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 29 de setembre de 2013

EL PRIMER ÉS EL PRIMER EN L'EDUCACIÓ DELS FILLS

Tanco el mes amb unes reflexions que acabo de llegir en relació als fills.

Ser pares és la professió més difícil i la que menys formació s'hi dedica. Per educar bé el primer de tot és l'exemple i molt important ser bona persona.

Fa falta esforç i preparació, no es pot deixar per quan arribi el moment, llavors el que tots fem és improvisar. S'educa, educant, fent costat als fills, ser-hi quan els faci falta, no és gens fàcil.
 
Cal trobar el punt entre ser flonjo i ser exigent. A molts pares els és més fàcil fer-se'n l'amo apropiar-se d'ells, en comptes de fer de llevadora de la riquesa que porten en el seu interior.
 
Per tot això fa falta sobretot una relació afectuosa amb els fills i un diàleg constant. Uns psicòlegs van fer estudis en matrimonis molt diferents i fent comparances segons els seus estudis.
 
Unes famílies sense estudis superiors que es dedicaven al comerç en general i d'altres amb més estudis i que vivien absorbits en els negocis.
 
Els fills dels primers deien: amb els pares podem parlar, ens entenen.
Els fills dels segons deien: els pares viuen en una altra galàxia, no entenen res més que de negocis i diners, és inútil parlar amb ells.
 
QUINS D'AQUESTS SOM NOSALTRES ?

Cap comentari:

Publica un comentari