Tanco el mes amb unes reflexions que acabo de llegir en relació als fills.
Ser pares és la professió més difícil i la que menys formació s'hi dedica. Per educar bé el primer de tot és l'exemple i molt important ser bona persona.
Fa falta esforç i preparació, no es pot deixar per quan arribi el moment, llavors el que tots fem és improvisar. S'educa, educant, fent costat als fills, ser-hi quan els faci falta, no és gens fàcil.
Cal trobar el punt entre ser flonjo i ser exigent. A molts pares els és més fàcil fer-se'n l'amo apropiar-se d'ells, en comptes de fer de llevadora de la riquesa que porten en el seu interior.
Per tot això fa falta sobretot una relació afectuosa amb els fills i un diàleg constant. Uns psicòlegs van fer estudis en matrimonis molt diferents i fent comparances segons els seus estudis.
Unes famílies sense estudis superiors que es dedicaven al comerç en general i d'altres amb més estudis i que vivien absorbits en els negocis.
Els fills dels primers deien: amb els pares podem parlar, ens entenen.
Els fills dels segons deien: els pares viuen en una altra galàxia, no entenen res més que de negocis i diners, és inútil parlar amb ells.
QUINS D'AQUESTS SOM NOSALTRES ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada